L’Argentina ha votat entrar en el desconegut. La ciutadania ha apostat de manera contundent per l’ultradretà Javier Milei, que, amb un 55% dels vots, ha escombrat el candidat peronista Sergio Massa (44% dels sufragis) i serà el nou president del país. Els argentins han dit prou al peronisme i han confiat en un canvi, ple d’incerteses, per superar la crisi política i econòmica. Una alternativa en què possiblement molts dels votants de Milei tampoc no creuen, però que han considerat menys dolenta que la que proposava
Massa.
Outsider i sense experiència política, Milei ha rebut el vot de la classe mitjana i baixa, gran part del vot jove, el de la dreta macrista i fins i tot el de peronistes desencisats de l’oficialisme. Hi havia un clima clar de desafecció amb el Govern sortint i Milei ho ha aprofitat. La fractura social que viu l’Argentina ha generat una desesperació i cansament amb la classe política tradicional que el candidat anarcocapitalista ha sabut aglutinar.
Javier Milei escombra el peronisme i obté la presidència amb el seu pla de canvi radical
Però per a Milei la dificultat comença ara. Ha de crear un equip de gestió i engegar un pla per estabilitzar l’economia; alhora, ha de dissipar els temors que susciten la seva persona i la seva proposta política, a més d’esperar a veure la reacció del peronisme després de perdre el poder. Milei ha aprofitat l’histrionisme i l’excentricitat per llançar provocacions estratègiques que últimament ha anat moderant per assegurar-se el vot de la dreta conservadora, amb la qual va arribar a un acord. En el seu programa prometia tancar el Banc Central, dolaritzar l’economia, erradicar la “casta política”, reduir les subvencions socials, eliminar ministeris, privatitzar empreses públiques i suprimir el dret a l’avortament. Sense oblidar que la futura vicepresidenta, Victoria Villarruel, és una defensora vehement de la dictadura militar que el país va patir, la qual cosa suposa que l’electorat que els ha votat fa seva aquesta posició.
Caldrà veure quins d’aquests punts posa en marxa i com; quins la realitat del país l’obliga a aparcar, i quins esdevenen paper mullat. Perquè, a més, no li serà fàcil tirar endavant el seu pla en un Congrés en què el seu partit només té 38 diputats, de manera que serà ostatge del grup conservador de l’expresident Macri (94 escons), que li pot marcar el pas si vol superar els 107 diputats del peronisme. Macri pot acabar decidint l’agenda de Milei.
L’Argentina s’ha llançat a un experiment sense precedents. Caldrà veure si Milei és capaç de reduir l’ Estat a la mínima expressió i supeditar-ho tot a l’economia de mercat, com ha promès, o si la dura realitat del país i dependre del suport macrista li fan modular el discurs i adoptar una agenda més moderada. De moment, ahir va confirmar un ampli programa de privatitzacions, però va dir que caldran “entre 18 i 24 mesos” per controlar la inflació, mentre s’espera una nova devaluació en qualsevol moment.