Ens toca pagar la festa
A les famílies els falten hores per conciliar, de manera que fa molta mandra dedicar temps cada dia a discutir sobre el bon ús i l’abús del telèfon mòbil o la consola. Però cal ordenar el temps, endinsar-se al món digital i acordar què hi poden fer i què no en aquest àmbit els fills. No tenim altre remei. Demonitzar l’smartphone no canviarà que la tecnologia forma part de la nostra vida, que ha canviat la societat, de fet. No es pot ignorar, llevat que visquis amb els amish. Es pot modular, en part, la vida digital, encara que costi. Però no sembla realista ajornar el mòbil fins als 16 anys (i per què no fins als 18?), encara que ja ho plantegin milers de famílies. Ni demanar que es prohibeixi per llei si ja hi ha apps vetades a menors i els mateixos pares hi donen accés.
Es comprèn les famílies, que els espanti el risc d’addicció, que si la IA, que els ofegui la poderosa i imparable indústria tecnològica. ¿Qui no vol temps lliures de mòbil i estalviar-se una de les principals causes de disputa a casa? Potser a algunes famílies els funciona posposar-ne l’ús, potser guanyen algun any, els seus fills viuen sense TikTok o Snapchat, però és difícil de creure que la majoria dels adolescents es mantindran al marge del món digital. Amb mòbil o sense, perquè el telèfon és la porta més accessible, però hi ha l’ordinador, la tauleta, la tele amb internet, la consola. Ho adverteixen pedagogs i experts en tecnologia: cal ensenyar a utilitzar-la abans dels 10 o 12 anys. Als 16 serà tard. Hauran tirat pel seu compte. Que no ens passi com amb l’educació sexual i afectiva.
El mòbil, la tecnologia, forma part de la nostra vida, no és realista evitar-la a l’estil amish
Si el mal ús del mòbil, de la tecnologia, és un problema social, ens toca pagar la festa. De la millor manera, minimitzar-ne els efectes. Però no tenim altre remei. A casa i a l’escola. Els docents estan cansats del telèfon. Es comprèn, més, quan molts no són nadius digitals. Molts s’aferren a la possibilitat de prohibir els mòbils als centres educatius. Però tampoc no és realista que l’escola eviti la tecnologia. Sempre anirà un pas al
darrere, però ha d’integrar-la i ensenyar-la en totes les seves facetes, incloent-hi els riscos. Els alumnes han d’adquirir competències digitals plenes. Molts passen hores connectats, però no saben moure’s per internet, identificar fonts fiables, veure per què una app és més addictiva, ni tan sols fer servir amb criteri la Viquipèdia.