Durant molt de temps, opinar en política em va semblar fàcil: sempre estava d’acord amb l’esquerra. Quina? Com tanta gent de la meva generació, vaig començar en la que es deia revolucionària; després em vaig adonar que revolució implica violència, i vaig preferir la socialdemocràcia. No me’n vaig moure durant dècades.
Feliços temps aquells, de certeses!... Els últims anys, cada vegada tinc més dubtes. ¿Soc jo, que com més m’informo, més veig que complex que és tot? O és l’aparició de nous temes? Que fàcil, triar entre pensions públiques o privades, avortament sí o no, abaixar impostos o millorar hospitals... Però i la independència de Catalunya? És de dretes o d’esquerres? I el “ treball sexual”? I la divisió entre “gent” i “casta”? I les centrals nuclears? I l’amnistia?... Van sorgir partits nous, que semblaven oferir solucions, escapant-se de l’eix dreta-esquerra tradicional. Però no han prosperat. Què passa llavors amb les qüestions dubtoses?
Vegem un exemple recent. El Partit Popular de Madrid vol reformar la llei trans madrilenya. Entre altres coses, la reforma blindaria les categories esportives femenines, o permetria les teràpies d’exploració psicològica que la llei actual castiga (les considera “teràpies de conversió”). Això és de dretes? Què té de progressista obligar les esportistes a competir amb homes (autoidentificats com a “dones trans”)? ¿És d’esquerres donar sense més ni més, a qui dubta de la seva identitat, una recepta d’hormones, en comptes d’indagar l’origen del malestar?... Però en comptes de molestar-se a explicar-ho, els mitjans d’esquerres s’han afanyat a vociferar: “ Ayuso retalla els drets trans!”.
I és que, cada vegada més, les qüestions polèmiques es “resolen” de cop, etiquetant això d’esquerres, allò de dretes. És molt còmode, esclar: ens estalvia la feina de pensar. Se substitueix per opinions prefabricades, acompanyades de xantatge (n’hi ha prou que dubtis per convertir-te en traïdora).
Resistim! Democràcia no és només votar, ni triar entre dos blocs. Democràcia és reflexionar, debatre, formar-se una opinió. No seguir com xaiets la línia del Partit.
Lee también
