L’advocat de les oenagés,Tofique Hossain, adreçant-se als periodistes a la sortida del TribunalSuprema Londres
El Govern britànic està entossudit a enviar immigrants sense papers a Ruanda en vols que no són precisament low cost , i que costen al contribuent uns quinze mil euros per passatger. Però el Tribunal Suprem va dictaminar ahir que aquests viatges estan prohibits –ja sigui en turista, en business o en primera– perquè la destinació no és segura, i els que arrisquen la vida per arribar al Regne Unit podrien ser deportats als seus països d’origen i enfrontar-se a la tortura i fins i tot a la mort.
Tanmateix, el primer ministre conservador, Rishi Sunak, no es rendeix, i poques hores després de la sentència va anunciar canvis legislatius urgents que introduirà els pròxims dies per elevar a la condició de tractat internacional l’acord amb Ruanda i declarar-lo un “país segur”.
Si n’hi haurà prou amb això perquè es puguin enlairar els
avions, no està clar. Els cinc jutges del Suprem, per unanimitat,
van expressar l’opinió que “el que importen no són les paraules, sinó els fets”, i els immigrants deportats es podrien trobar que Ruanda no tramita les seves sol·licituds d’asil amb la diligència i
el rigor necessaris, segons els requisits i els criteris imperants
al Regne Unit, o –encara pitjor– que els enviï a tercers països o als seus països d’origen. Probablement la nova llei acabarà també als tribunals i serà objecte d’apel·lacions, un procés que
durarà com a mínim mesos.
El que de moment sembla haver aparcat el Govern de Sunak és l’“opció nuclear” –que li demanen els euroescèptics i la ultradreta del partit– d’abandonar el Conveni Europeu de Drets Humans (Londres va ser el seu primer signant el 1953) perquè la justícia europea no tingui res a dir sobre aquesta qüestió i les oenagés que representen els immigrants no hi puguin recórrer. L’anterior ministra d’Interior, Suella Braverman, és partidària de fer aquest pas, però el seu successor, James Cleverly, no ho veu clar.
El nou pla és elevar els acords amb l’Estat africà a la condició de tractat i definir-lo com un “país segur”
“Entenc la frustració de la gent”, va dir Sunak en una roda de premsa. L’any passat van arribar a Anglaterra 52.350 indocumentats –la immensa majoria en bots inflables a través del canal de la Mànega– molts menys que a Alemanya, a Itàlia o a Grècia, que assegura haver-ne impedit l’entrada de 150.000. Roma i Berlín han anunciat recentment mesures més severes per limitar l’arribada d’indocumentats.
Lee tambiénMés moderació i gir cap a Europa
La immigració il·legal és, tot i això, tan sols la punta de l’iceberg. Perquè mentre que d’una banda el Govern britànic posa el crit al cel arran de l’augment dels sol·licitants d’asil que travessen el canal, de l’altra, ha obert de bat a
bat les portes a 600.000 estrangers que van arribar el 2022
amb els papers en ordre, perquè es tractava d’ucraïnesos, ciutadans de la Commonwealth o la UE amb ofertes de treball i, sobretot, estudiants xinesos, indis, i d’altres països que paguen les exorbitants matrícules d’universitats com Oxford o Cambridge, i permeten que siguin rendibles.
El que no vol són refugiats del Sudan, el Iemen, Líbia, l’ Afganistan, Síria o l’ Iraq, que fugen de
la persecució i la misèria derivades del colonialisme i les intervencions militars per arreglar els seus països.
Sunak necessitava ahir mostrar-se ferm després del desafiament de l’ala dreta tory (sis diputats han presentat cartes en què demanen una moció de confiança). I després de la destitució d’un dels seus líders, l’exministra Braverman, que el va acusar a la carta de comiat de trair el país, incomplir les promeses i no tenir un pla B per al supòsit –que ahir es va fer realitat– que el Suprem declarés il·legals les deportacions.
El 2022 van arribar al Regne Unit 52.350 indocumentats, però el país va obrir legalment les portes a 600.000
Londres ha avançat al president ruandès Kagame 150 milions d’euros perquè aculli els immigrants deportats, els doni menjar i allotjament mentre es tramiten les seves sol·licituds d’asil i, en cas que siguin aprovades, els faciliti una feina. Però, si són rebutjades, serien retornats als seus països d’origen o enviats a altres que els acceptessin (entre els quals en cap cas no hi hauria el Regne Unit, ja que la idea és dissuadir-los que es juguin la vida perquè acabin a l’ Àfrica Oriental).
Tot l’afer està envoltat d’un enorme populisme i l’explotació dels instints més baixos dels votants, ja que el Govern britànic es conforma amb enviar d’entrada un avió amb un parell de centenars de persones, una xifra irrisòria. El que l’importa és el gest de enviar-los, la impressió d’estar “fent alguna cosa”. El vol que tenia previst Sunak, i que havia estat planejat per Johnson, ha estat suspès pel Suprem. Tornada a l’agència de viatges per buscar un altre itinerari.