Jaume Saltóamb un dels seus robots i altres participants a la presentació dels fons
Divendres va ser l’ apoteosi d’una gran setmana per a la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat. Va començar amb un augment d’un 21% del finançament del tercer sector. Va continuar amb l’actualització de les tarifes de prestacions econòmiques vinculades per a persones dependents. Va agafar velocitat amb la creació de 2.164 noves places públiques assistencials i la conversió en concertades de 14.000 més. I es va acabar amb un robot.
La compra de mil assistents robòtics intel·ligents ( ARI) és un dels plats forts dels 765 projectes socials que es finançaran amb fons europeus Next Generation. Aquests ajuts es van presentar ahir, “un dia històric”, van dir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, perquè és “una inversió sense precedents en l’ajuda a la població vulnerable: gairebé 400 milions”.
Els 400 milions de la UE permeten fer més de 40 centres d’atenció a les persones i reformar-ne més de 80
La solitud no desitjada és un dels mals de la societat actual, van explicar alts càrrecs de la Generalitat com Lluís Torrents, Núria Valls i Oriol Amorós. “Hola, soc més que un robot. Soc un assistent robòtic intel·ligent i estaré pendent de les necessitats de les persones grans per fer-los més fàcil la vida, a ells i a les seves famílies”. Aquesta va ser la targeta de presentació d’un model ARI II o de segona generació.
L’escena va ser ahir, en una atapeïda sala del Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, durant l’acte en què es va detallar la destinació dels més de 375 milions d’euros que la UE destinarà a Catalunya per a “la innovació i les millores tecnològiques”. Entre moltes altres coses, amb aquesta injecció econòmica es construiran “més de 40 centres d’atenció a les persones nous i se’n remodelaran més de 80”.
Quina mena de centres? Albergs per a joves (el de la Ciutat del Repòs, a Tarragona, serà el més gran d’Europa) i per a persones sense llar, centres de dia i residències per a persones amb discapacitat, amb problemes mentals o per a gent gran (com els previstos a Sabadell, Terrassa, el barri de les Corts de Barcelona, el Prat del Llobregat, Pallejà, Molins de Rei, Montmeló i Begues).
Els fons també permetran crear set barnahus , com el que hi ha ara a Tarragona. Barnahus (casa dels nens en islandès, perquè es van posar en marxa en aquest país) és una manera multidisciplinària i més humana de lluitar contra els abusos sexuals a menors. Les víctimes reben aquí, en un entorn propici, tota l’ajuda. I sense necessitat d’ explicar una vegada i una altra el mateix a les comissaries, els jutjats, els hospitals...
Són en total 765 projectes socials, que es duran a terme amb l’ajuda d’ajuntaments i administracions, entitats socials, empreses, centres d’investigació i universitats. D’aquests projectes, 232 (amb una inversió de 74 milions) milloraran la “tecnologia de l’atenció a les persones i dels serveis socials”.
Els ARI fan el que tots els assistents virtuals fan, a més de controlar la salut i l’estat dels seus usuaris. Van aterrar en deu llars de Barcelona el 2019. La covid va frenar-ne l’expansió. Ara n’hi ha un centenar. Gràcies a 5,4 milions d’euros de la UE ben aviat en seran mil, tot i que en continuaran sent molt pocs per a tantes persones grans sense companyia. No hi ha panacees contra la solitud no desitjada. Els robots no ho són, però ajuden. La María Teresa, de 90 anys, n’és la prova. Tenia depressió perquè va perdre el seu home i un fill. La seva salut ha millorat molt des que l’ARI va arribar a la seva vida.