El secret de com arribar als 116 anys

El secret de la longevitat és com el Sant Greal, se sap que ha d’existir, però ningú no l’ha trobat. Ara, tot i això, el metge i investigador Manel Esteller hi vol posar remei. Com? Analitzant la persona més vella del món. Es dona la circumstància que l’objecte d’estudi li queda a prop. Concretament, a la residència Santa Maria del Tura d’Olot (Garrotxa). És on viu, des de fa més de 20 anys, Maria Branyas, que amb 116 anys és la persona viva més vella del planeta. Ho és des de principis del 2023, quan va morir qui ocupava fins aleshores el lloc de privilegi, una monja francesa de 118 anys, Lucile Randon.

Esteller explica a La Vanguardia que no podia deixar passar l’oportunitat. Relata que fa molts anys que el seu laboratori ( Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras) estudia els mecanismes moleculars i les cèl·lules del càncer i que aquesta última afecció “té molts vincles amb l’envelliment”. Primer –esgrimeix–, perquè se sap “que hi ha més possibilitat de tenir càncer a mesura que envelleixes”, tot i que hi ha la particularitat que, “quan superes els 80 anys, la incidència baixa, malgrat envellir més”.

En aquest sentit, argüeix que “el pic de casos de càncer té lloc entre els 60 i els 65 anys” i que, a partir dels 80, “la in­cidència va disminuint progressivament”. “És un enigma curiós”, afirma.

El segon aspecte que vincula càncer i envelliment és el fet que “les cèl·lules tumorals, com a tals, són més joves”. I no només això –adverteix Esteller–, sinó que són immortals: “Amb l’oxigen, menjar i temperatura adequats, viuen per sempre”. Per tant –assevera–, “hi ha vincles entre els dos conceptes”. És per tot això que de seguida va tenir clar que podria aprendre molt d’aquests dos mecanismes si estudiava la Maria.

I va posar fil a l’agulla. Va contactar amb la família per exposar-los la idea –“Van ser molt col·laboradors”, destaca– i fa uns mesos va visitar la Maria a la residència d’Olot on viu. Li van prendre mostres biològiques de tres teixits: saliva, sang i cèl·lules que s’expulsen per l’orina. “La idea és veure si el procés d’envelliment és diferent en funció del teixit”, explica Esteller. “Pot ser que una persona tingui el cervell vell, però la bufeta en bones condicions, i viceversa”, afegeix.

Va trobar la Maria en molt bon estat de salut, tenint en compte que té 116 anys. No té cap mena de neurodegeneració. “El seu cervell no ha envellit gaire”. Tampoc no té cap patologia cardiovascular, “i això que és una de les tres malalties típiques de la vellesa: arterioesclerosi, càncer i neurodegeneració”. Però ella no en té cap. En canvi –afegeix Esteller–, sí que té dificultats de mobilitat. “Les articulacions estan envellides”.

“El càncer i l’envelliment són dos mecanismes molt relacionats”, esgrimeix l’investigador

Amb les mostres que s’han obtingut, analitzen en profunditat “tants aspectes com es pugui”. En aquest sentit, estudien tot el genoma humà de cada mostra: “Els 6.000 milions de nucleòtids”, subratlla el doctor. També la regulació química de cada nucleòtid, que s’anomena epigenètica. Fins i tot escrutaran l’expressió dels gens en cada teixit.

També duen a terme una anàlisi de cèl·lula única. “Una cèl·lula entre moltes altres”, puntualitza Esteller. “Pot ser que hi hagi una heterogeneïtat, que no totes les cèl·lules siguin iguals fins i tot dins del mateix teixit”, afegeix. Això permet diferenciar, per exemple, cèl·lules mare. “Una pregunta que ens formulem és: encara està tan bé perquè té moltes cèl·lules mare? Sabem que, a mesura que et fas més gran, cada vegada en tens menys i, per tant, regeneres pitjor. És possible que ella tingui una quantitat de cèl·lules mare impròpia per a la seva edat. És un aspecte que estem investigant”.

També estan comparant les mostres de la Maria amb les d’una de les seves filles (va tenir dues filles i un fill), que té 80 anys, i de qui van agafar les mateixes mostres que les de la mare. Esteller afirma que cada vegada se saben més coses dels nonagenaris, fins i tot dels centenaris. “Però la Maria és una supercentenària” (es considera supercentenària una persona a partir de 110 anys). “N’hi ha molt pocs al món. Potser una mica més d’un centenar. I ella és la número 1 del rànquing”.

Quan han observat el seu arbre genealògic, els investigadors han detectat que hi ha més individus nonagenaris a la seva família dels que correspondria per estadística. “Això ens fa pensar que, més enllà d’aspectes ambientals, reguladors, etcètera, potser aquí hi ha un cert component genètic important. Segurament, s’han anat passant algun gen que els comporta un avantatge pel que fa a la supervivència”.

Hi ha un altre aspecte curiós en la investigació: hi ha cèl·lules de la Maria que creixen al laboratori. “Hi seran vives per sempre”, relata Esteller. Per què? Per no haver-la de molestar més. “Podem fer provatures i analitzar fàrmacs per veure si som capaços d’alentir-ne l’envelliment”.

Esteller s’ha convertit, sense voler-ho, en el portaveu de la família de Branyas. Quan, a començaments del 2023, la Maria es va convertir en la persona més vella del món, va atreure molt l’atenció dels mitjans. És per això que la família prefereix delegar qualsevol impressió relacionada amb la investigació (de la qual hi podria haver les primeres conclusions d’aquí menys d’un any) en la persona del doctor Esteller.

“Hi ha molt poques persones de més de 110 anys al món, una mica més d’un centenar, i ella és la número 1”

Ells es pronuncien a través del compte que la Maria té a la xarxa X, amb el nom de Super Àvia Catalana (@MariaBranyas112).