El nen (8 anys) abraça l’avi, que li acaba de donar tres sobres de cromos, i li diu:
–Ets el millor avi del món!
L’home, que recorda quan de nen ell també col·leccionava cromos, li contesta:
–¿Com ho saps, que soc el millor? Hauries de conèixer tots els avis del món per poder opinar.
Els nens confonen ser un avi correcte amb ser-ne “el millor del món”. ¿Com no haurien d’arribar a conclusions tan rotundes si viuen en un món ple d’asseveracions fora mesura? Per a ells, el seu pare és el millor del món, i sa mare, també la millor del món, i com la seva escola no n’hi ha cap, i això que és l’única on han estudiat i, per tant, no poden comparar. No cal fer-se mala sang. Viuran en un món amb més hipèrboles que neurones.
Aquests dies mateix, un diari branda un titular llampant: “El millor formatge del món és noruec”. ¿El millor formatge del món, noruec? Doncs això afirma, a propòsit d’un formatge blau anomenat Nidelven Blå, que el jurat dels World Cheese Awards ha guardonat com a número u. Però que un grup de persones –el jurat dels World Cheese Awards– l’hagin triat com a número u d’aquest concurs no vol dir que sigui el millor del món. Haurien d’haver tastat els milers de formatges que hi ha al planeta per fer aquesta afirmació categòrica. El titular just hauria sigut “Un formatge noruec guanya els World Cheese Awards”. Això sí. No sols és veritat sinó, a més, innegable.
Viuran en un món amb més hipèrboles que neurones
Prou de “la millor pizza del món”, de “la millor cocteleria del món”, de “la millor platja del món”, d’“el millor restaurant del món”, de “la millor ciutat del món per viure-hi”.
O sigui, que l’avi quedarà prou satisfet el dia que, després de donar-li els cromos, el net li adreci un somriure còmplice i li digui simplement:
–Gràcies.
Lee también
