Una barca sortint del port, amb el pont mòbil, els grans iots de la Marina Port Tarraco i la ciutat de fons
Sense renegar de la petroquímica, com a emplaçament estratègic per als dos enormes polígons a nord i al sud de la ciutat de Tarragona, però amb la voluntat de transformar-se més enllà de la seva identitat industrial. Un procés de diversificació de llarg recorregut que ja va començar amb l’anterior president del port de Tarragona, Josep Maria Cruset ( Junts), però que l’últim any ha agafat un nou rumb amb l’arribada d’un perfil poc corrent
per al càrrec, Saül Garreta, aposta d’ERC, d’ànima nítidament ecologista.
Després d’un aterratge intencionadament suau, Garreta ja ha definit el seu full de ruta i ha començat a organitzar el seu equip. L’estratègia és clara: aprofitar la força motriu de sectors vitals per al Camp de Tarragona com ara la química per convertir el port de Tarragona en element transformador de tota l’àrea metropolitana, ara en procés de refundació.
La recuperació de 37 hectàrees de l’espai natural a la Pineda o el contradic de Ponent, prioritaris
De la teoria a la pràctica. Si el pol petroquímic més gran del sud d’Europa ha d’afrontar el repte de la descarbonització, el port de Tarragona posa aquí el focus i el converteix en el “pilar” per liderar l’impuls i investigació de noves energies renovables.
Si el futur exigeix recuperar espais naturals al costat de les grans ciutats i infraestructures, es dona prioritat a la restauració natural de la zona humida de 37,7 hectàrees dels Prats d’Albinyana, a la Pineda (Vila-seca), dins de la Xarxa Natura 2000. Una intervenció sense precedents a Tarragona en la confluència amb la nova ZAL (zona d’ activitats logístiques), de 92 hectàrees.
La recuperació d’aquest espai protegit ( PEIN), gràcies a l’Ajuntament de Vila-seca, es va pactar fa uns anys com a compensació pel creixement del port. Les obres, ja licitades, començaran entre el febrer i el març del 2024, després d’obtenir els permisos. “Després de la recuperació de l’estany d’Ivars és l’obra mediambiental més important que s’ha fet mai a Catalunya. I jo ho veuré, gràcies a la feina d’equip, col·laborant amb moltes administracions; és el nou paradigma, col·laborar més que no pas competir”, destaca Garreta.
Una altra de les prioritats és la relació amb l’entorn urbà, a la capital i també al sud, a la Pineda, davant d’un dels centres turístics de la Costa Daurada.
Emergeix aquí una altra obra i oportunitat transformadora, el contradic de Ponent. “És una obra única, singular, amb més de 100 milions d’inversió, que permet pacificar, fer de frontissa, entre una zona turística de reconeixement internacional, Vila-seca, Salou i Cambrils, amb un port industrial connectat al polígon industrial més gran del sud d’Europa. Ens farà tenir un port més segur”, raona el president.
El contradic permetrà tancar el port a la zona sud, davant de la Pineda, cosa que permetrà, a més, estabilitzar la platja de la Pineda pels efectes de l’emergència climàtica en l’horitzó 2100 i protegir el litoral pel que fa a possibles abocaments en l’activitat portuària.
Lee tambiénPort Aventura se alía con el Barça para crear atracciones tematizadas junto al nuevo Camp Nou
En l’àmbit urbanístic, a Tarragona el port ha liderat durant l’última dècada un procés de transformació per connectar el centre de la ciutat amb la Part Baixa, la platja del Miracle i el port esportiu, salvant el gran desnivell entre el Balcó del Mediterrani i el mar.
L’actuació urbanística, un èxit, ara té nous desafiaments, com ara aconseguir capgirar el procés de degradació del barri de la Part Baixa. Hi ha arrelat un altre projecte, el del parc del Port, per fer per als vianants tot l’entorn de la plaça dels Carros, d’un gran potencial desaprofitat. “Servirà per regenerar tota la Part Baixa, una actuació necessària”, afegeix Garreta. En marxa converses amb el Col·legi de Metges per fer un espai de cohabitatge per tenir estudiants de medicina (MIR) en edificis de propietat del port. Inclouria un pas sota de les vies per a vianants i bicicletes. La primera part del projecte, en marxa el
febrer del 2024 i amb una inversió de 3,5 milions, el parc amb
400 arbres.
El port de Tarragona ha iniciat paral·lelament converses amb el Reial Club Nàutic de Tarragona per aconseguir que els locals buits del port esportiu des de fa anys, de l’antiga zona de lleure nocturn, es puguin reconvertir a través de l’economia blava, amb l’arribada d’empreses vinculades a la transició energètica. La descarbonització com a pilar. Es vol traslladar el model d’èxit de la Marina Port Tarraco, amb una ocupació del 100%.
Sumar com més aliats millor en la indústria és una de les estratègies per aconseguir el que podia semblar una quimera en un port de llarga tradició industrial que encara mou cada any un milió de tones de carbó (abans eren vuit). En la investigació va de la mà de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L’aposta per la descarbonització, amb l’hidrogen verd com a eix, s’ha plasmat en l’elecció de la seu de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya a l’edifici de l’ Autoritat Portuària de Tarragona. “Volem col·laborar amb l’àrea metropolitana de Barcelona”, destaca Garreta.
En el nou full de ruta no és una prioritat el creixement. “Ens qüestionem les apostes històriques per competir en contenidors amb València o Barcelona; és més intel·ligent centrar esforços en la transició energètica que pot convertir el port de Tarragona en un referent. La transició energètica ha de ser també social”, afegeix.