Va ser aquest l’amagatall de Miquel Àngel?

Una petita habitació amagada al subsol de la capella que Miquel Àngel va construir a Florència per a la família Mèdici podria revelar un enorme secret. Decorada amb esplèndids gargots de figures humanes, alguns estudiosos consideren que les traces en carbonet i sanguínia són atribuïbles al mateix geni renaixentista que va decorar els magistrals sepulcres de Llorenç el Magnífic i Giuliano de Mèdici, els senyors florentins que descansen a la Sagristia Nova de la Basílica de San Lorenzo, la capella funerària que el papa Lleó X va encarregar a Michelangelo Buonarroti.

Florència obrirà per primera vegada al públic, a partir del 15 de novembre, aquesta sala que podria ser el lloc on Miquel Àngel es va amagar durant uns mesos el 1530, quan el prior de San Lorenzo, Giovan Battista Figiovanni, el va salvar de la ira del papa Climent VII –també un Mèdici, que no podia suportar que l’artista milités com a supervisor de les fortificacions durant el breu període de govern republicà, entre el 1527 i el 1530, en què els Mèdici van ser expulsats de Florència.

L’habitació es va descobrir el 1975, quan el director del museu volia crear una sortida addicional

Alguns estudiosos afirmen que, entre finals de juny i finals d’octubre del 1530, quan els Mèdici van perdonar Miquel Àngel i aquest es va tornar a ocupar dels seus encàrrecs florentins, el geni es va ocultar en aquest refugi i el va omplir de dibuixos d’esbossos d’alguns dels seus projectes, entre els quals, vaticinen, les cames de Giuliano de Mèdici per al seu retrat a la mateixa capella de Florència, o el cap de Laocoont, l’escultura hel·lènica que tant el sorprenia.

L’habitació secreta, de deu metres de llarg per tres d’ample i 2,50 metres d’ altura, va sucumbir a l’oblit durant segles. Es feia servir com un magatzem de carbó fins al 1955 i després va quedar inutilitzada i tancada, sota una trapa completament coberta d’armaris, mobles i altres elements decoratius. Fins que, el 1975, el llavors director del Museu de les Capelles Mèdici, Paolo Dal Poggetto, va encarregar al restaurador Sabino Giovannoni que netegés l’estret passadís sota l’absis de la Sagristia Nova, amb l’objectiu de buscar un espai per construir una nova sortida per al museu, que vivia un boom de visitants.

Així doncs, per casualitat, es van trobar els formidables esbossos murals, ocults sota dues capes de guix, que Dal Poggetto va atribuir principalment a Miquel Àngel. El director va ser qui, basant-se en els testimonis deixats per Ascanio Condivi, deixeble de Buonarroti, i el biògraf del Renaixement, Giorgio Vasari, va considerar que l’habitació era en realitat l’enigmàtic amagatall. Des d’aleshores, múltiples experts en el geni renaixentista han estudiat les obres i alguns comparteixen aquesta teoria, mentre que d’altres consideren que les haurien fet artistes posteriors.

Després de dècades en què només els experts i alguns pocs privilegiats podrien baixar les escaletes que condueixen al refugi
–entre els quals el rei del Regne Unit, Carles III, o l’actor Leonardo DiCaprio–, ara els Museus del Bargello, a què pertany la capella, l’obren al públic general per primera vegada, amb l’esperança que la repercussió que generi atregui més experts sobre el Renaixement que acabin de determinar si els esbossos són, efectivament, obra de Miquel Àngel.

“Podria ser, perquè és un ambient singular que permet veure el carrer –des d’una petita finestra– sense ser vist, de manera que era perfecte perquè s’hi amagués”, es va aventurar la directora dels Museus del Bar­gello, Paola D’Agostino, dimarts durant la presentació a la premsa. Segons D’Agostino, entre els esbossos de la sala secreta es perfila una dona que recorda la Leda i el cigne , una tela perduda de Miquel Àngel però coneguda per les còpies i estudis. Tot i això, la directora demana que la ciència sigui la que tingui l’última paraula, malgrat que ella aposta que als traços “es compagina la mà del mestre i d’altres”.

“No en tots els dibuixos es pot advertir la mateixa tensió sostinguda qualitativa de la gràfica de Miquel Àngel”, coincideix la comissària de les Capelles Mèdici, Francesca de Luca. Però, tot i això, “aquest lloc permet que els visitants d’avui tinguin l’experiència única de poder entrar en contacte directe no només amb el procés creatiu del mestre, sinó també amb la percepció de la formació del mite de diví artista”.

Un espai tan estret i delicat, això sí, que les visites s’hauran de dosificar en grups de quatre persones cada vegada i on no podran entrar les persones discapacitades ni els nens de menys de deu anys.