Mike Johnson dissabte a la reunió anual de laCoalicióJueva Republicanaa Las Vegas
Els seus col·legues republicans el qualifiquen de rata de
biblioteca. Mike Johnson té cara del que abans es deia saberut i ara nerd , quan Halloween ha jubilat les castanyeres i els panellets.
La seva elecció com a president de la Cambra de Representants, després de vint-i-dos dies de neguit, caos ridícul i humiliació, és un termòmetre polític dels Estats Units i del Grand Old Party( GOP), en un moment en què un de cada quatre ciutadans considera lícit recórrer a la violència, segons una enquesta recent, per salvar el país.
Les seves propostes més rellevants són l’abolició total de l’avortament o de la “conducta diabòlica” gai
Maga Mike, com ja se’l coneix perquè és un dels hooligans del trumpisme, creu més en Déu que no pas en la democràcia. El Totpoderós i Trump són les seves senyes d’identitat. Tot i que presumeix de ser un constitucionalista –la Constitució no admet més lectura que la literal–, això no li impedeix de demonitzar el consagrat manament del traspàs pacífic de la presidència.
Aquest cristià evangèlic, de 51 anys, és dels que pensa en ple segle XXI que l’Església i el poder han d’anar plegats. “Els fundadors volien protegir l’Església d’un Estat invasor, no al revés”, va afirmar el 2022 al podcast que fa amb la seva dona, Kelly Johnson, amb qui té quatre fills, titulat Truth be told (la veritat sigui dita).
Antiavortista i antihomosexuals acèrrim, fonamentalista del moralisme, aquest congressista inexpert elegit per Louisiana, que va entrar a la Cambra el 2017, ja s’ha guanyat el mèrit de ser descrit com l’ speaker més conservador i extremista que ha tingut l’organisme. L’analista Jamelle Bouie considera que era un personatge “massa fosc” per tenir enemics. “No és ni moderat ni institucionalista. Al contrari, ve de l’ala de la ultradreta i antiinstitucionalista del Partit Republicà”, va sostenir en un article.
Si no tenia enemics als quals molestés i frenessin la seva irrupció, sí que va conrear un gran amic, Donald Trump, que ha fet seu el partit amb la retòrica bel·licista i intimidatòria.
L’expresident va sabotejar el tercer nominat al càrrec, el conservador moderat Tom Emmer, que no va avalar el seu cop d’ Estat i va votar per certificar la victòria de Joe Biden a les urnes. Trump el va destruir.
En canvi es va atribuir la victòria de Johnson com un èxit personal. Aquesta vegada no va exagerar. Un dels seus, un dels principals arquitectes de la seva estratègia colpista, s’ha enfilat al tercer càrrec de l’escalafó de comandament dels EUA.
El president Biden va assegurar que no està preocupat perquè el 2024, si torna a guanyar, Johnson torni a intentar anul·lar la voluntat popular. Tot i que es mitiga amb el control dels demòcrates del Senat, aquesta inquietud es nota.
Poc conegut per les seves aportacions legislatives, menyspreades fins i tot pels seus a causa del seu radicalisme, el seu nom estarà per sempre vinculat a la denegació del resultat de les urnes el 2020, que va conduir a la tràgica jornada del 6 de gener del 2021 amb la presa del Capitoli per part de les hordes feixistes, perdoneu, trumpistes.
Va anar molt més lluny que qualsevol altre en la tasca de crear i difondre la falsedat del robatori electoral. Es deuen a la seva feina els arguments legals , com ara l’anticonstitucionalitat de les mesures electorals per la covid o la conspiració de Veneçuela amb les màquines de recompte, totes les idees que van ser no només menyspreades per la justícia sinó fins i tot ridiculitzades. Era normal que una periodista, tot just va sortir elegit, el qüestionés sobre la qüestió. Johnson la va esquivar, mentre els seus companys republicans responien amb un “ buuu”.
Lee tambiénL’ultra Mike Johnson és el nou ‘speaker’ dels Estats Units
Tot i el blanqueig que està intentant fer la Fox sobre la seva figura, cadena a què concedeix entrevistes, els demòcrates ja han assenyalat Johnson com “l’home del sac” per al 2024.
El persegueixen les seves
propostes de zero dòlars per a ajuts socials o a Ucraïna, d’abolició total de l’avortament o d’anul·lar la “conducta diabòlica” del matrimoni gai. “Un acabarà casant-se amb la seva mascota” o “No hi ha cap dret a la sodomia a la Constitució”, va escriure.