Així no es mata
A l’última pel·lícula de Nanni Moretti, El sol del futuro, hi ha un moment especialment brillant. El cineasta que ell mateix interpreta observa com un col·lega està a punt de rodar una escena d’acció en la qual un personatge, ben vestit, dret, en posició de domini, dispara sobre el cap d’un altre, agenollat i capcot. Després el cervell i la sang s’escamparan per la pantalla. Moretti no ho pot tolerar i impedeix la presa, deixant anar un discurs sobre la importància de les eleccions estètiques que acaben sent sempre ètiques. “Esteu glorificant la violència, la mostreu com una cosa cool i bonica, amb música de fons”.
El director i actor Nanni Moretti
Però matar no és un postureig. Posa com a exemple No matarás de Kieslowski, en què veiem una persona assassinant-ne una altra treballosament –aquestes coses no duren un segon– i assistim al patiment de la víctima i l’esforç de l’agressor durant uns deu minuts interminables: així és matar, els diu. Per ampliar el debat, truca per telèfon ni més ni menys que a l’arquitecte Renzo Piano o al seu col·lega Martin Scorsese.
De jove, en una incursió a la discoteca Florida 135 de Fraga, vaig assistir des del mirador d’una planta superior, amb l’ amo del local, el desaparegut avi techno, Juan Arnau, a una baralla a la pista amb vasos trencats que alguns es llançaven a la cara, amb moviments sincopats per l’efecte dels llums estroboscòpics i el ritme de la música. Arnau em va mirar estremit: “Ho he trobat bonic”, va dir, espantat de si mateix, mentre els de seguretat s’emportaven els implicats.
Scorsese ha estrenat un western contemporani impactant que intenta capgirar els codis del gènere, ja des de les seves eleccions formals. Més radical i paròdic és El gran libro de Cuttlas amb els cherokee que van a Ikea, exclamacions de l’estil “Rufià miserable!”, soldats de cavalleria que dubten (“no recordo mai si els arapaho són amics o enemics”) i, sobretot, un personatge entranyablement ingenu a qui no costa gens d’imaginar, com Moretti, ballant en cercles i els braços estesos, il·luminat per una foguera, amb els indis, Voglio vederti danzare de Franco Battiato.