Àvies que volen ser protagonistes, pluja, sidra i gaites. La gaita asturiana, que és la dels premis Princesa d’ Astúries, no sona tan solemne com l’escocesa, però té prou so per evocar determinats paisatges, fins i tot cinematogràfics. O sigui que veient l’atleta kenià, el maratonià Eliud Kipchoge, assegut al costat de l’actriu Meryl Streep a l’escenari del teatre Campoamor, vaig pensar en la pel·lícula Memòries de l’ Àfrica , que, com tots saben, transcorre a Kènia. I a la pel·lícula, protagonitzada per Meryl Streep, a l’enterrament del seu amant, el caçador Denys George Finch Hatton, hi sona una gaita.
Quan va pujar a l’estrada, Kipchoge ens va dir que un home que corre és un home feliç. Jo sempre he pensat que un home que corre és un home que té por, però, esclar, jo no veig la vida amb els ulls d’un atleta. Jo veig la vida com potser la veu l’escriptor Haruki Murakami, un altre dels premiats, home que sap escoltar la cançó del vent i el seu silenci va ser més eloqüent que moltes de les coses que es van dir a la cerimònia de lliurament dels premis Princesa d’ Astúries. El seu silenci va ser tan eloqüent com l’absència per mort sobtada del també premiat Nuccio Ordine, que va ser qui ens va ensenyar, entre altres coses, la utilitat de l’inútil.
El professor Nuccio Ordine homenatjava els grans mestres d’escola, els que poden canviar una vida
Vaig conèixer el professor, filòsof i escriptor calabrès al bar de l’hotel Alma. Era un home robust i vital que no estalviava els somriures i que sempre recordava que calia defensar l’escola i la universitat de la deriva mercantilista. La seva infantesa van ser la televisió i els còmics que venia el seu avi en un quiosc. I, per descomptat, Ofelia Brancati, la seva estimada mestra a l’escola primària. Veient-lo un s’imaginava els molts sopars que va compartir amb Umberto Eco i amb George Steiner, que ens va ensenyar que Europa són els seus cafès. A Ordine me’l va presentar l’empresari Joaquín Ausejo, persona inquieta i eficient que, així que et descuides, et presenta un premi Nobel de Literatura, per exemple, tanzà. Ausejo, per cert, té aquella empatia necessària de què va parlar Meryl Streep al discurs. També té una cosa semblant l’escriptor Emmanuel Carrère, que va recollir el premi que havien atorgat a la seva mare, la historiadora Hélène Carrère, traspassada fa poc.
La mort sobtada ens va deixar sense el discurs que ja havia esbossat Nuccio Ordine per ser llegit a l’hora de rebre el premi Princesa d’ Astúries de Comunicació i Humanitats. També s’hi retia homenatge als grans mestres d’escola, els que poden canviar la vida d’un alumne. Mestres com el que va tenir a la seva Algèria natal l’escriptor Albert Camus i que, com deia Steiner, són menys que els artistes virtuosos o els savis. Mestres com el que un no va tenir. Ordine ens va deixar sense discurs asturià, però podem llegir el seu darrer llibre acabat de publicar, George Steiner, l’hoste incòmode .
Aquest llibre de Nuccio Ordine està dedicat a Piergaetano Marchetti, venator sapientiae , és a dir, caçador de saviesa.