Joan Miró va descobrir Pablo Picasso el 1917, en ocasió del muntatge del malagueny per al ballet Parade , de Serge Diaghilev, programat al Liceu. L’interès de Miró per Picasso va ser immediat i intens, i va contribuir decisivament a l’evolució de la seva pintura. Una de les primeres coses que va fer Miró en el seu primer viatge a París, el 1920, va ser presentar la seva obra a Picasso. “Vas ser el primer artista a qui li vaig mostrar les meves pintures, que ningú no havia vist abans”, li recordava en una carta decennis després. Progressivament, l’admiració es convertiria en recíproca i donaria pas a l’amistat.
Picasso i Miró són dues de les figures creatives més importants del segle XX. No cal dir, doncs, que van seguir camins personals. Tot i això, els punts en comú entre tots dos van existir i no van ser pocs. Començant per la seva etapa neoclàssica, i continuant pels anys surrealistes, o l’alineament amb la República amb l’esclat de la Guerra Civil, o la passió per la poesia i les obres de bibliòfil que van preparar amb diversos poetes, o per la ceràmica, o la comuna inspiració en l’ Ubú de Alfred Jarry, o l’entrega d’una part important del seu llegat a Barcelona... I acabant en el vigor investigador i creatiu i en la llibertat que van conservar inalterats fins als seus últims anys.
Barcelona reuneix els dos grans creadors en una exposició de primer nivell global
Els camins paral·lels de Miró i Picasso, també les seves successives interseccions, queden ara reflectits de manera esplèndida en l’extremadament recomanable exposició a Barcelona amb dues seus, ja que ocupa el Museu Picasso i la Fundació Miró, visitada pel rei Felip VI dimecres, inaugurada ahir a la nit oficialment i que ofereix avui al públic general una jornada de portes obertes (amb reserva prèvia).
La qualitat i la quantitat de les obres exposades són extraordinàries, des de la primera sala al Picasso, que reuneix, entre altres peces mironianes, La masia, Autoretrat o Mont-roig, l’església i el poble, fins a la sala de la Miró on coincideixen obres picassianes com Las Meninas o el Retrat de Jacqueline amb vestit turc , no gaire lluny de les Figures davant el mar procedents del Museu Picasso de París.
En vista de l’alt nivell del conjunt, es fa difícil triar unes obres sobre unes altres. Són moltes les peces enlluernadores per si mateixes i que, a més, en interactuar amb les de l’homòleg, veuen potenciat el seu atractiu. Per tot això, aquesta exposició, que propicia el gran retrobament entre Picasso i Miró a la nostra ciutat, constitueix una felicíssima ocasió per celebrar-los i valorar les seves influències creuades. I constitueix també la prova, en un panorama expositiu local en ocasions moix, que unint esforços museístics, intel·lectuals, institucionals i privats, i actuant amb la màxima ambició, Barcelona sap com oferir al món una oferta artística de primer nivell global. No us perdeu aquesta exposició.