En les imatges de la trobada entre Pedro Sánchez i Míriam Nogueras (JxCat) també hi apareix Santos Cerdán, secretari d’organització del PSOE, però quan van sortir les càmeres del saló del Congrés, va entrar sigil·losament Félix Bolaños per incorporar-se a la reunió. Bolaños és l’home clau de les negociacions. De fet, és el personatge en qui Sánchez confia més d’ençà que va arribar a la Moncloa. Discret, hàbil i eficaç, s’ha empassat tots els merders del Govern. Des del trasllat de les restes de Franco del Valle de los Caídos fins a l’evacuació del contingent espanyol de l’ Afganistan arran de la presa de Kabul pels talibans. De les negociacions dels estats d’alarma per la covid a la reconstrucció de l’illa de La Palma després del volcà. I també li ha encarregat les negociacions amb els partits independentistes per aconseguir una segona investidura.
El mètode Bolaños s’assembla, sense ànim de faltar, al que planteja Mario Puzo a El padrí, en boca de Don Vito, sobre l’art de la negociació: “No t’enfadis mai, no profereixis cap amenaça. Raona amb la gent. L’art del raonament consisteix a desatendre tots els insults, totes les amenaces. És el més semblant a posar l’altra galta”. Però, a sobre, el ministre de la Presidència té l’habilitat d’aparèixer públicament com un polític avorrit, la qual cosa resulta ideal, ja que la gent no suporta la gent massa perfecta, perquè senten que són millors que ells. Tot i això, Bolaños és un polític resistent i astut, difícil de guanyar-lo en l’estratègia.
Sánchez confia en el seu ministre per aconseguir un acord amb JxCat que pugui assumir
Nogueras va estar eixuta de paraules i excessiva en ganyotes (el seu rostre denunciava incomoditat), divendres davant els periodistes. I, per teatralitzar la reunió una mica més, li va donar a Sánchez la transcripció de la conferència que va fer fa un mes Carles Puigdemont, com si no la tingués. Però la trobada va durar 80 minuts i cal suposar que es va parlar àmpliament de com aconseguir el suport de JxCat.
S’està fent llarga l’espera. Puigdemont vol una amnistia sense assumpció de culpa i sense renúncia a la unilateralitat. El problema és que Bolaños no podrà refugiar-se en els eufemismes al redactat final de l’acord. Això és propi de poetes.
Lee también
