L’interior de Sumar es mou. IU i Podem han fixat aquests últims dies la seva doctrina sobre l’ haver de ser de l’organització que lidera Yolanda Díaz en documents que responen a la naturalesa de les dues organitzacions, conciliador el del coordinador d’IU, Alberto Garzón, aïrat el de la formació de Ione Belarra.
Mentre Sumar –com va explicar la vicepresidenta Yolanda Díaz a l’entrevista publicada per aquest diari el 17 de setembre– ha decidit postergar l’assemblea ciutadana que donarà forma al Moviment Sumar, una organització a què Díaz vol donar un tall ciutadanista, la impaciència es va escampant a les bases i quadres de les organitzacions integrades.
Garzón proposa una confederació de partits, mentre que Díaz posterga el procés per la investidura
El document de Garzón, ofert com a proposta, insisteix en la doctrina que el mateix coordinador d’IU ha anat publicant per que fa al futur de Sumar. Garzón ja va proposar una taula de partits fa un any per agilitar el funcionament, però la idea va caure en sac foradat pel rebuig de Podem. Els liles, per la seva banda, pressionen ara per demanar que les executives dels partits tinguin més pes i acusen Díaz de practicar “la designació a dit”, alhora que exigeixen que Irene Montero sigui ministra –no la secretària general, Ione Belarra– sota pena d’ordenar als seus cinc diputats que retirin el suport a Pedro Sánchez.
Alhora, la proximitat de la Festa del PCE, que se celebra a Rivas el dia 29, ha reobert les tensions entre la direcció, liderada per Enrique Santiago, i una part de les seves joventuts a propòsit de la posició del partit a Sumar. El secretari general del PCE també ha llançat la seva recepta per Sumar i ha reclamat aquest espai per als partits polítics.
A Sumar es mostren tranquils en vista de tanta ansietat i demanen paciència. El maneig dels temps és poder i tothom ho sap.