La Diada en la investidura

L’independentisme va tornar a evidenciar ahir la seva força en la tradicional concentració de la Diada. Això no es pot negar més enllà del ball de xifres que van donar els organitzadors i la Guàrdia Urbana. Un any més, milers de catalans es van manifestar a favor de la consecució d’un Estat propi. Però tampoc no es pot negar que l’assistència d’ahir ratifica la tendència a la baixa en el nombre de participants d’aquests darrers anys després del fiasco de la declaració d’independència. Però ja no és només el nombre, sinó també l’ambient. S’ha perdut la unitat de les mobilitzacions registrades entre el 2012 i el 2017 i així s’entenen les xiulades, encara que siguin minoritàries, al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

La manifestació de la Diada ja no és una concentració oberta a tots els catalanistes i cada cop està en mans d’un nucli més reduït d’independentistes purs. Només n’hi havia prou amb escoltar ahir els discursos finals al final de la manifestació. Això allunya molts catalanistes més moderats de l’acte, que ja no veuen com a propi. Només així s’explica la gradual caiguda de la participació. Per cert, seria una bona notícia que l’ ANC es presentés a les eleccions. Així només representaria els seus votants.

La novetat d’aquesta edició residia en la coincidència amb el procés d’investidura del president del Govern central. Hi ha massa tensió emocional en l’ambient que fa molt difícil el pacte entre el PSOE, Sumar i els partits independentistes per la inclusió de l’amnistia. La Diada era un obstacle en el camí, però, en un judici precipitat, es pot concloure que aquesta tanca s’ha saltat. Un augment espectacular d’assistents respecte a l’any anterior hauria facilitat els titulars d’avui en certs mitjans: “La fellonia de Pedro Sánchez dispara la mobilització independentista” i bla, bla, bla.

Però queden molts altres riscos per superar. El més important és explicar bé l’amnistia, com fer-la i quantes persones afectaria. És difícil arribar a un acord, però encara ho és més per al PSOE guanyar la batalla del relat davant les campanyes que s’han desencadenat ja en contra de l’amnistia. Els indults eren més digeribles. Viurem dos mesos intensos.