Qualsevol xifra de morts que es vagi oferint d’un terratrèmol resultarà falsa perquè no hi ha ningú que els comptiun a un. Parlem d’un numero factorial i aproximat als que s’han d’afegir els ferits i els que hauran de sobreviure sense casa.
Ja sabem que la terra acostuma a moure’s on viuen els més desgraciats i que, vistes les imatges, exclamem apalancats al sofà i de manera condescendent, “pobra gent”.
A la natura sempre l’hem admirat, ara l’estem emprenyant i es torna hostil
L’arribada de Tik Tok a les nostres vides (els xinesos han creat l’aplicació més addictiva) ha generat un telenotícies a tota hora on els videos es van renovant a l’instant. Dissabte a la nit vaig estar enganxat a imatges terribles de Marràqueix, de Casablanca .... es repetien els videos de cases destruint-se en vertical, de gent fugint sense saber cap a on, o fins i tot de càmeres fixes gravant la Mesquita de Mozkoubia amb els desperfectes al seu minaret
De cop em va aparèixer un video d’una usuària anomenada Dima que oferia imatges d’un poble berber arrasat: Imlil a seixanta quilòmetres i una hora de Marràqueix, a gairebé dos mil metres d’ altura i d’una bellesa miraculosa. Recordo Imlil com una experiència de joventut, d’oblit impossible, en un alberg berber amb unes vistes inenarrables amb l’ Atles nevat. Imlil ja s’ha convertit per a la història, en la veïna de l’epicentre del terratrèmol del Marroc, i el video que es repeteix a Tik Tok són senzillament els d’ una runa anònima. El terratrèmol ha arrasat qualsevol imatge de vida quotidiana, del paradís perdut d’aquella zona.
Amb el pas dels anys estem preparats perquè els paisatges vagin canviant però no destruint. A la natura sempre l’hem admirat, ara l’estem emprenyant, s’està revoltant i es torna hostil. Les inundacions van augmentant, els incendis es multipliquen, les temperatures s’eleven i ara els terratrèmols s’acosten.
Vivimmés atapeïts perquè a Tik Tok, el Marroc no és a sota, és al costat. La natura s’està apuntant a la globalització i ,a través del nostre Iphone, ens mostra que tot és massa a prop tot i que, sempre ingenus, ens sembli que encara ens queda molt lluny.
Lee también
