No només és una crònica d’una mort anunciada a locals històrics de Barcelona. La plaga també ha arribat al Vallès, i concretament a Terrassa. La prestigiosa botiga de música Casa Farràs, liderada pel músic i trompetista Josep Maria Farràs, ha anunciat que abaixa les persianes a finals de setembre, després de més d’un segle activa.
Fundada pel seu pare el 1916, l’establiment tanca “perquè és insostenible econòmicament, atesa la forta competència de venda d’instruments per internet. Ja ho vam començar a notar a la pandèmia i ara és molt dur. Amb les compres en línia, s’estalvien 50 euros, a tot estirar, però no veuen que destrossen el comerç local”, argumenta. Fins que tanqui, està de liquidació dels estocs.
Aquest comerç històric no ha resistit la competència de la venda d’instruments per internet
Al llarg del segle, aquesta botiga s’ha consolidat com un espai referent per a músics professionals, amateurs i estudiants amb ritme. “En els millors moments veníem 300 pianos a l’any, alguns de cua. Però aquests últims anys, només venem teclats elèctrics, algun piano digital de paret, flautes per a l’escola, guitarres, llibres i partitures... No dona per a més”, descriu.
Amb 81 anys i sense relleu generacional per part dels seus fills, Farràs compta amb dos empleats, però el saldo és negatiu. “Els podré pagar fins al setembre, però em veig obligat a tancar. Ens hem trobat amb el desvergonyiment de gent que ve a provar els pianos i, sense sortir de la botiga, ja estan comprant-lo per internet”, exemplifica.
Assegura que està “molt cremat” amb aquestes actituds de consum. “Un dia ens va trucar una persona dient-nos: ‘M’han portat un piano, però me l’han deixat al carrer i sense muntar’. Jo li responc: ‘Però, ens l’ha comprat a nosaltres?’, ‘No, a Alemanya’”. Però com a servei tècnic de la marca “ens va demanar: ‘Me’l poden pujar i muntar?’”, detalla. Li va respondre: “Podem ajudar-lo, però aquest servei costa 150 euros. Em diu que ja el pujarà i muntarà ell. Què va passar? Doncs que no va posar bé els pedals, ni el va saber equilibrar i, al final, li vaig haver de cobrar més per salvar-lo, perquè el senyor havia fet un desastre. Si ens l’hagués comprat a nosaltres des de l’inici, hauria sortit tot bé, perquè el que ens diferencia d’internet és l’atenció personalitzada”, defensa Farràs.
A diferència d’altres d’històrics que han abaixat la persiana per l’augment del lloguer, Casa Farràs és propietat seva. El músic va néixer al pis de dalt, on de petit vivia amb els seus pares. És un espai ple d’històries amb ànima i ritme. “Quan el meu pare la va inaugurar, tenia una mica de tot: bosses de mà, paraigües, camises, perfums, fonògrafs... El primer dia es va vendre una viola de corda”, segons té documentat. També va ser el primer lloc de Terrassa on es va poder escoltar la BBC, el 1921 (abans de la fundació de Ràdio Barcelona, el 1924). “Va instal·lar una antena enorme!”, rememora, emocionat.
“El subsol –tancat fa anys per humitat– va acollir la primera cava de jazz de la ciutat i va ser un espai reivindicatiu, en plena dictadura. “Era un lloc petit, podia acollir unes 40 persones. Hi va tocar Tete Montoliu i Raimon hi va actuar i fins i tot hi va fer un míting”, apunta. Farràs ha estat trompetista amateur i els primers anys al capdavant de la botiga ho combinava amb les actuacions: “Un estiu vaig arribar a fer 32 bolos”. La seva passió pel jazz el va portar a fundar, amb altres aficionats, la Nova Jazz Cava de Terrassa, que viu un moment esplèndid. Continuarà vinculat amb la música, amb la trompeta com a fil conductor de bones vibracions.