Entenc els que estan tips de sentir parlar de Rubiales. Els que acusen les i els polítics d’utilitzar-lo com a cortina de fum per no parlar de violadors al carrer o d’amnistia. Els que creuen que el vídeo de l’autocar (Jenni Hermoso rient, després del petó) demostra que no hi va haver abús, ni delicte, ni hi ha res més a parlar. Els entenc, però penso que hi ha una cosa que no veuen. I és la més important.
“De quin (ex)cap us esteu enrecordant avui?”, va preguntar a Twitter l’escriptora Marta Jiménez Serrano, i va rebre una allau de respostes. Jo mateixa en vaig recordar un que ens anomenava, a les redactores, “el meu harem”, i un altre (al qual els subordinats sabíem que no s’havia de deixar mai sol amb certa secretària, a qui insistia a oferir-li “posar-li un pis”), que deia: “Les dones només serveixen per cardar, i no totes!”. Les presents somrèiem educadament (potser hauríem rigut a cor què vols si acabéssim de guanyar una copa del món), però aquell menyspreu anava calant. Al final, moltes, si podíem, marxàvem: preferíem fer un pas enrere professional i no patir més humiliacions. Si voleu més exemples, llegiu Gemma Herrero a JotDown: Com havíem d’explicar la situació de les futbolistes si a les redaccions estem envoltades de “ Rubiales”? O recordeu que les del Rayo Vallecano van haver de suportar un entrenador que quan entrenava homes, els encoratjava a cometre una violació grupal, perquè “això és el que realment uneix un equip”.
Crec que un petó forçat és un abús, i que aquest abús ens humilia a totes, faci el que faci l’abusada (entendria que no denunciés: seria un calvari per a ella), i sigui quin sigui l’ús interessat que alguns facin de l’assumpte. No sé si hi va haver delicte, però és que només se cessa delinqüents? No n’hi ha prou amb l’ostentació de masclisme i prepotència?
L’important és que aquest assumpte lamentable està traient a la llum innombrables situacions que les dones suportem en silenci. Ja seria hora que vosaltres, nois, no les deixéssiu passar. Que ens donéssiu suport, en comptes de riure’ls les gràcies als abusadors, renyar-nos si ens enfadem (“és una broma!”) o mirar cap a una altra banda. I si us avorreix el tema, us aguanteu.