Els països de la Unió Europea ja han aconseguit l’objectiu d’omplir les reserves estratègiques de gas natural al 90% de la seva capacitat. Espanya supera aquest percentatge i arriba al 100%. Així es garanteix el consum d’uns tres mesos i es cobreix el risc de talls de subministrament a l’hivern com a conseqüència dels problemes hipotètics que pot provocar la llarga i cruenta guerra a Ucraïna. Aquesta és la principal mesura del pla d’emergència energètica que la Comissió Europea va adoptat al seu dia, després de la invasió russa del país fa més d’un any. L’altra mesura fonamental va ser l’obligació d’estalviar un 15% anual del consum de gas natural, aspecte que també compleixen la majoria de països, tot i que Espanya, en canvi, no ho fa, atès que va certificar només un estalvi del 9,7% l’últim any.
El conjunt de països de la UE, de moment, ha pogut superar el gran desafiament que va suposar el tancament dels gasoductes procedents de Rússia, que fins abans de la invasió d’ Ucraïna cobrien més del 40% del consum del continent, especialment d’ Alemanya i dels països del nord i de l’est. Això s’ha fet a través de l’estratègia de diversificació dels subministraments. En l’actualitat, incloent-hi el gas natural liquat ( GNL), el percentatge de subministrament de gas procedent de Rússia ha baixat fins a un 13%. Els Estats Units, Noruega i Algèria representen, en conjunt, dos terços de les compres a l’exterior. Tot això ha permès que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi dit que el conjunt de l’estratègia energètica europea ajudarà a “deslliurar-nos del gas rus”.
Espanya lidera l’objectiu de Brussel·les de tenir les reserves per damunt del 90%
A diferència del petroli o del dièsel, la compra de gas natural liquat a Rússia no implica sancions. Això explica que de moment encara hi hagi països que compren gas natural a Moscou, com ara Espanya, cosa que suposa finançar indirectament la campanya militar a Ucraïna. Per això la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha demanat a les empreses importadores de gas natural que limitin progressivament el volum dels contractes amb aquell país. La mateixa recomanació l’ha fet a tots els països de la UE la comissària europea d’ Energia, Kadri Simson, que insisteix que s’han d’augmentar els subministraments al marge de Rússia. En aquest sentit, cal lamentar que s’hagi avançat poc en les compres conjuntes de gas natural al mercat mundial per part de la UE, que és una altra part important de l’estratègia energètica comuna.
Ara bé, viure totalment sense el gas natural rus només serà possible quan s’incrementin a Europa les fonts de generació d’energia renovable. Podria aconseguir-se el 2028, però això exigiria fer créixer un 70% les inversions previstes.
És tranquil·litzador, mentrestant, que l’augment de les reserves de gas natural ofereixi garanties de subministrament per a aquest hivern. Però no s’ha d’abaixar la guàrdia ni a curt termini ni a llarg termini.