El vot de Coalició Canària

El vot de Coalició Canària va provocar el vistós enfrontament de Vox amb el Partit Popular durant la primera sessió del Congrés dels Diputats. Aquest és un detall no gaire conegut de les maniobres que van deixar Alberto Núñez Feijóo als peus dels cavalls durant la votació de la Mesa del Congrés, dijous.

El líder del Partit Popular volia comptar tant sí com no amb el suport de l’única diputada de Coalició Canària, Cristina Valido . Feijóo desitjava aquest suport per poder sumar 172 vots, xifra màgica amb què reforçar les seves aspiracions a la investidura i transmetre al país una imatge de solvència davant la possible volatilitat de les aliances de l’esquerra. Tres objectius: anar aquesta setmana al palau de la Zarzuela amb un cistell de 172 vots, deixar Pedro Sánchez en mans del vot afirmatiu de Junts per Catalunya i mantenir una suau, però constant, pressió sobre el Partit Nacionalista Basc, formació amiga de Coalició Canària, que en altres circumstàncies podria haver-se inclinat pel polític gallec. Feijóo ha fet aquests darrers anys molt bones relacions amb el lehendakari Íñigo Urkullu ,però el PNB té eleccions al Parlament Basc la pròxima primavera, amb EH Bildu retallant distàncies.

Cent setanta-dos vots segurs, davant la hipòtesi socialista encara subjecta a negociació, la dura negociació amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. 172 escons en mà, davant els catorze vots encara volant de la hipòtesi socialista. ( Els catorze diputats que sumen Junts i ERC.) Calia atreure Coalició Canària i els nacionalistes canaris ja havien fet saber públicament que no donarien suport a una combinació dels populars amb Vox, tampoc a la Mesa del Congrés.

En conseqüència, el grup dirigent del PP va decidir prescindir de Vox per a la Mesa, en la creença que no hi hauria represàlies, ja que no s’havia tancat un pacte formal al respecte. Davant aquest canvi, Coalició Canària va passar de l’abstenció al vot favorable a Cuca Gamarra . Quan se’n va veure exclòs, el partit de l’extrema dreta va optar per una fulgurant acció de càstig, les conseqüències últimes de la qual sabrem aquesta setmana quan el Rei designi un candidat a la presidència del govern. Es van votar a si mateixos i la collita popular es va reduir a 139 paperetes, davant l’estupefacció de Núñez Feijóo, que no havia estat informat d’aquest greu risc. Dijous a la tarda hi va haver una reunió molt tensa al carrer Génova de Madrid per examinar el fet.

Vox ha donat a entendre que, després de l’episodi de dijous, aquesta setmana pot comunicar al Rei que torna a donar suport al candidat del PP sense exigir l’entrada al govern. Els de Santiago Abascal ara compten amb una palanca amb què fer pressió: Múrcia. Ingrés de Vox al govern de la Regió de Múrcia –opció fins ara rebutjada pel PP murcià– a canvi d’una tornada ben ordenada al Club 172. Al seu torn, el PP pot amenaçar Vox de repetir eleccions a Múrcia si no es produeix un suport incondicional a la candidatura de Feijóo. Coalició Canària avui serà la primera formació política a ser rebuda pel Rei. Veurem quina serà la seva posició. Fa una setmana les primeres condicions eren: Vox fora del g overn central i negociació d’una agenda canària .

L’únic vot del nacionalisme canari, aliat amb el PNB, manté un alt valor tàctic

Fa una setmana la seva proposta era que el Partit Nacionalista Basc presidís el Congrés. Ho va avançar Fernando Clavijo Batlle , president del Govern de les Canàries, en una entrevista amb La Vanguardia . El PSOE no va recollir el guant i fins i tot es va irritar davant la proposta. L’entrevista del negociador socialista, Félix Bolaños , amb Clavijo dilluns –avui fa una setmana– no va anar bé. Els socialistes volien centrar-se en la negociació amb Junts i Esquerra per anar avançant cap a un pacte d’investidura, i alhora assegurar-se el control de la Mesa del Congrés davant una legislatura molt i molt difícil.

La innovadora idea de la presidència del Congrés per al PNB era el Macguffin de l’operació canària, concertada amb els de Sabin Etxea, ja que les dues formacions, amb pocs interessos contradictoris, col·laboren des de fa anys. L’objectiu de fons era l’entrada del PNB a la Mesa i perfilar l’existència d’un eix basco-canari amb sis vots, capaç de balancejar la situació.

El PNB, sempre sigil·lós, sempre prudent, sempre devot de la Companyia de Jesús, s’aliava amb els canaris i s’apropava va a Junts després d’una fredor de sis anys, que es va iniciar immediatament després dels fets d’octubre del 2017. Junts, al seu torn, donava suport a l’entrada del PNB a la Mesa, sense convertir-lo en el seu punt principal. Bildu hi estava en contra, sense atrevir-se a formular un veto en públic. ERC, amiga de Bildu, també arrufava les celles.

El PSOE en cap moment no va voler cedir un lloc al PNB, que hauria convertit aquest partit en el fidel de la balança de l’òrgan de govern del Congrés. Només si la negociació amb Junts s’hagués complicat molt, els socialistes haurien recorregut a aquesta solució d’emergència.

Tota situació complexa s’acaba decantant. Quan va veure que el PSOE pactava amb Junts i ERC sense concedir un lloc de la Mesa al PNB, Feijóo va ordenar atreure Coalició Canària i se li va trencar la cadena de transmissió amb Vox.

El PP va excloure Vox de la Mesa per atreure Coalició Canària, i els d’Abascal se’n van venjar

Junts, reconciliat amb el PNB, té la clau. I els canaris, amics del PNB, tenen un clavó, banyat en or.