Postal de Madonna

Postal de Madonna

Madonna ha fet 65 anys. Quan cantava Into the groove en tenia 38. Era l’any 1985 i va irrompre a les llistes d’èxits gràcies a una pel·lícula que aquí es va dir Buscando a Susan desesperadamente. Era una comèdia de malentesos amb intercanvis de destí, tomàquets alternatius, amnèsies recreatives, personatges estrafolaris i, començant pel club La Dance­teria, una tria memorable de lo­calitzacions. 

La cantante Madonna durante su concierto de su gira

 

LV

Aquell any, en Joan C. –amb una llarga carrera política a Manresa– i jo vam tenir la idea, gens original, d’anar a Nova York. Érem amics de la mili i, gràcies a Mary Ann Newman, vam llogar un pis desmanegat, mig ocupat per unes paneroles que, quan coin­ci­díem al passadís, ens saludaven efusivament movent les antenes.

El Joan C. i jo fèiem el que fan els turistes: anar a museus, caminar fins a escaldar-nos, anar a tots els restaurants de la llista que ens havia recomanat Quim Monzó i arruï­nar-nos amb un viatge en helicòpter que passava fregant les To­rres Bessones. Un dia, al Greenwich Village, vam ensopegar amb l’Old Bleecker Street, un cinema atrotinat però irresistible per l’esnobisme d’un aspirant a modernet. S’hi projectava, en sessió de migdia, Desperately seeking Susan

L’interès de la pel·lícula canviava cada vegada que sortia Madonna

En Joan C., que com a propietari de botigues de discos estava al dia de tot, em va explicar que la Madonna del cartell era un estrella en ascens. Vam entrar. Minuts després de començar la pel·lícula, ens vam adonar que una de les escenes passa al cinema Old Bleecker Street.

El personatge d’Aidan Quinn –un dels models guaperes de l’era moderneta– hi treballava de projeccionista. L’interès de la pel·lícula canviava quan sortia Madonna. Feia polaroids, bevia xampany, prenia el sol en sostens, mastegava xiclet, copulava amb alegria i transmetia la mena de llibertat irreverent que la defineix com a artista. 

Gràcies a Joan C., vaig viure el privilegi dissonant d’estar veient una pel·lícula al mateix cinema que surt a la pel·lícula que estava veient. Tot en companyia d’un futur polític manresà, cantant de caramelles, excarter accidental de l’exèrcit d’infanteria i proveïdor, Madonna inclosa, de moltíssima música que, si no fos per ell, no hauria conegut mai.

Lee también
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...