En la foscor de la nit, semblava que les flames engolirien les cases de Colera. El foc va arribar a les portes dels habitatges d’alguns veïns d’aquest petit municipi costaner de l’Alt Empordà, que expliquen com van sentir autèntica por mentre el foc s’acostava i ells complien l’ordre de mantenir-se confinats a casa seva. Els més valents parlen de respecte. Els menys, fan servir termes com ara pànic i terror . En el que coincideixen tant uns com d’altres és en la sensació de desemparament, amb la confiança que si les coses es complicaven apareixerien els bombers, però sense la certesa de si això arribaria a passar. La vaga dels bombers voluntaris i la prohibició d’actuació a les agrupacions de defensa forestal ( ADF) porten els veïns a preguntar-se si el foc s’hauria acostat tant amb ells al lloc.
Pau Martínez, que estiueja amb la seva família en una segona residència del municipi, ho va preparar tot per sortir corrents cap a les tres del matí. “Vam estar actualitzant constantment el Facebook i el Twitter de l’Ajuntament per consultar les últimes informacions i parlàvem per WhatsApp amb altres veïns”, recorda. Va arribar un punt en què la tramuntana bufava tan forta i el foc s’acostava tant a la part urbanitzada més al nord de Colera que tota la família es va vestir, va ficar les coses al cotxe i va estar a punt d’emprendre la fugida. “Miraves a la muntanya i veies foc per tots costats”, explica Martínez, però com que la carretera estava tallada van optar per quedar-se a casa i esperar que amainés un vent que feia saltar el foc d’un costat a l’altre.
I sí, va amainar. El foc va continuar el seu recorregut de destrucció al llarg de la vall cap al terme municipal de Llançà. Quan va sortir el sol, a Colera amb prou feines es veia una mica de fum a la llunyania, tot i que després hi va haver conats que es van reactivar i fins i tot alguns veïns van agafar quatre branques i es van posar a apagar-los com van poder al costat de l’estació de tren, que va tenir tot el dia el trànsit interromput entre Figueres i Portbou, on la seva imponent marquesina monumental que va veure el foc de ben a prop.
L’incendi, originat al costat d’una pista forestal freqüentada, s’atribueix a la mà de l’home
Fins a 300 efectius dels
de la Generalitat estan lluitant contra el foc des de divendres a la tarda, quan es va originar un incendi forestal que ja ha cremat 573 hectàrees abans de donar-lo per estabilitzat aquest dissabte sobre les 21.30 h.
La majoria són forestals, tot i que també hi ha algunes vinyes i zones de pasturatge que van actuar com a tallafoc i precisament han ajudat a evitar que el foc anés a més. Un mosaic al paisatge de què sempre parlen tant els bombers i els agents rurals però que continua sense ser habitual a les zones de més risc d’incendis de Catalunya. Com tampoc no sorprèn, ja està clar que l’origen del foc és d’origen humà, segons els agents rurals, iniciat al costat d’una pista forestal que va de Portbou a l’embassament del municipi.
A Colera, i més encara a Portbou, estan desgraciadament acostumats a mirar el foc als ulls i patir incendis devastadors. El del 2012 és el més present en la memòria, en què un pare i una filla van morir quan intentaven escapar de les flames que van convertir la N-260 en una ratera. Des d’aleshores, periòdicament han anat tenint diversos ensurts a la muntanya que envolta el municipi més al nord de Catalunya.
La circulació a la carretera N-260 es manté limitada per facilitar les tasques d’extinció
El seu alcalde, Gael Rodríguez, s’enfronta a la seva primera crisi com a alcalde després de ser elegit fa tot just un mes i mig i convertir-se en el batlle més jove del país. Aquesta joventut el feia mantenir la fermesa ahir a primera hora de la tarda després d’haver-se passat tota la nit amunt i avall, primer amb els diversos cossos policials tan presents a la població fronterera, i després seguint l’operatiu des del centre de comandament muntat al costat del parc de Bombers de Llançà.
Des d’allà, on imperava un nítid cel blau, els estiuejants que anaven i venien de la platja ni imaginaven el que estava passant a l’altre costat de la muntanya. Només alguns hi reparaven quan veien els cinc helicòpters agafant aigua a prop del litoral per ajudar des de l’aire en les tasques d’extinció. Al matí va ser especialment difícil a causa del vent, amb ratxes de més de 100 km/h, cosa que va impedir que els grans hidroavions mobilitzats per a l’emergència poguessin treballar a primera hora. L’extinció va quedar llavors a mans dels helicòpters i els efectius terrestres. A la tarda sí que es va poder aprofitar la calma de la tramuntana per fer servir els avions de gran capacitat i avançar de manera determinant en l’extinció.
Mentre els bombers treballaven, a Colera i Portbou es recuperava certa normalitat. La gent anava al supermercat a comprar i prenien una cervesa fresca al bar comentant la jugada. Amb el confinament perimetral vigent, els veïns no podien sortir del municipi, com en els temps de la pandèmia. Per garantir el seu compliment i facilitar la feina dels bombers, la carretera N-260 es va mantenir tallada gairebé tot el dia d’ahir, com va passar des de divendres a la tarda. La circulació es va restablir a dos quarts de vuit de la tarda, quan els veïns i turistes allotjats als municipis afectats pel foc van poder tornar a moure’s en cotxe per la carretera per tornar a casa seva i als allotjaments temporals. També està previst que la circulació ferroviària es recuperi des de primera hora d’aquest mateix matí sempre que els tècnics de l’administrador d’infraestructures ferroviàries (Adif) donin el vistiplau després de comprovar que la infraestructura no ha patit cap contratemps pel foc.
La feina dels hidroavions quan va minvar el vent va facilitar que el foc es pogués estabilitzar
El tall del tren i de l’única via d’entrada i sortida amb cotxe durant més de 24 hores va deixar molts veïns i turistes allotjats a Portbou i Colera sense poder tornar divendres. Una d’elles va ser Marta Bernals, que estava passant una setmana al càmping Sant Miquel de Colera i aquell dia se’n va anar al parc aquàtic de Roses. Quan van anar a buscar els telèfons a la taquilla, tenien infinitat de trucades, però ja era massa tard. El que havia de ser un agradable dia en família, amb els seus dos fills de sis i deu anys, es va acabar transformant en una llarga excursió que els ha deixat encallats al pavelló poliesportiu de Llançà, on la Creu Roja va habilitar matalassos i llits perquè hi poguessin descansar més d’un centenar de persones que estaven en la mateixa situació que la Marta i la seva família. Hi havia gent de totes les edats, de nens a una dona de 91 anys, la mare d’Àngels Pujol, que juntament amb la seva filla i altres familiars tampoc no van poder arribar a casa quan tornaven d’un enterrament a Perpinyà divendres. Tots ells van tornar ahir a la tarda, abans que es fes fosc, així que la Generalitat va aixecar les restriccions vigents des de Llançà.
La majoria dels afectats eren turistes, com la Laura i en Pierre, una jove parella de la ciutat francesa de Saint-Étienne, allotjats en un apartament de Portbou amb el seu nadó d’un any. Van estar-se de compres a Figueres i quan van tornar també es van veure obligats a passar la nit al pavelló. El nen no va deixar de plorar en tota la nit i va desesperar els pares, que buscaven la manera de recuperar les seves maletes deixades a l’apartament i posar punt i final a les vacances tan aviat com fos possible. D’altres s’ho prenien amb més resignació i passaven l’estona prenent la fresca sota els pins al voltant del camp de futbol.
De l’alimentació s’encarregava Amrik Sigh, veí de Llançà amb un restaurant indi a Figueres, que arribava cada poca estona amb el maleter del seu Tesla ple de caixes de pizzes calentes i safates plenes de pomes. “És el mínim que podem fer quan hi ha una desgràcia així”, justificava Sigh, que quan va esclatar la guerra d’ Ucraïna es va passar més de dos mesos a la frontera cuinant per alimentar totes aquelles persones que provaven de fugir del país. Ahir ajudava els veïns del costat de casa seva.