Les voltes que dona això del futbol. Resulta que aquesta setmana, aprofitant la coincidència de la presència del Barça a Los Angeles, els enviats especials dels mitjans desplaçats van aprofitar per entrevistar Riqui Puig, jugador dels Galaxy. Quina va ser la sorpresa quan es va comprovar l’enuig del jove futbolista amb Xavi Hernández, al qual no perdona que no li permetés entrenar amb l’equip durant l’última etapa de jugador blaugrana, per forçar la sortida del Camp Nou.
La situació no deixa de sorprendre si es recorda que molts dels defensors de l’actual entrenador van baldar a cops Ronald Koeman per no comptar amb Riqui Puig i recomanar-li que es busqués una sortida per no estar inactiu. Va ser una campanya en tota regla, a la qual es va arribar a afegir el mateix Joan Laporta quan va suggerir com una de les condicions per a la renovació de l’heroi de Wembley que donés més minuts al migcampista de Matadepera. Puig li tenia el cor robat al president del Barça, que també va demanar a Koeman que fos més comprensiu amb Umtiti, que se li havia posat a plorar demanant una oportunitat.
Totes les veus que es van alçar aleshores ara callen impunement. Un d’ells fins i tot ara forma part de l’equip de l’entrenador i li desitgem tot el millor en la nova funció. Tot i això, actualment ningú ja no es qüestiona si les maneres de la sortida del Barça de Puig van ser les més apropiades. Però, per valorar-lo mínimament, haurien de comprovar les bones relacions que hi havia, per qüestions de veïnatge a Matadepera, entre les famílies del tècnic i del jugador.
La dada que s’ ha de valorar és que, malgrat el futbol vistós, que el feia ser un jugador apreciat per la grada, cap dels entrenadors amb els quals va coincidir a la primera plantilla (Valverde, Setién, Koeman i Xavi) no li va donar massa protagonisme. De la mateixa manera que sorprèn que a 23 anys escullis com a destinació, després de deixar de ser jugador blaugrana, anar a una franquícia de la MLS, per molt que ara estiguin de moda després del desembarcament a Miami de vells rockers com Messi, Busquets i Alba.
Mentrestant, Xavi, malgrat la insistència a demanar reforços per cobrir demarcacions òrfenes d’efectius, demostra la predisposició per incorporar jugadors del planter. L’apoteòsica aparició a l’últim clàssic d’un fins ara desconegut anomenat Fermín López és tota una declaració de principis que no cal anar a buscar a fora el que ja tens a casa.