La torrencial veu de Freddie de Tommaso va donar per inaugurat l’estiu operístic català que, pel que sembla, no pot començar fins que el Festival del Castell de
Peralada no dona el tret de sortida. Aquesta sembla que és una màxima no escrita que es repeteix any rere any i que, curiosament –i amb permís de la recent actuació d’Ainhoa Arteta a Les Nits de Barcelona–, es va tornar a demostrar ahir. A pesar fins i tot de tractar-se d’una edició especial del certamen empordanès, ja que, a causa de la projecció del nou auditori, ha començat avançat l’estiu i amb una programació atomitzada en tot just deu dies.
Tot i així, la casualitat va voler que el públic de Peralada gaudís de la bellesa tímbrica de De Tommaso en àries i cançons de Verdi poques hores abans que a Tarragona comencés l’anunciada Tosca a la Arena Tarraco, de la qual es parla a la pàgina següent.
En el cas del Festival Perelada –ull perquè apareix escrit amb e com la marca del celler, però també amb a quan es refereixi al festival de la localitat– el recital es va celebrar a l’església gòtica del Carme, envoltats els assistents d’algunes joies de la pinacoteca de la família Suqué-Mateu, entre les quals destaquen tres pintures del segle XV com La Verge de Granada , de Petrus Christus II; el Crist lligat a la columna, de Hans Memling, i l’ Enterrament de Crist , del Mestre de Burgos, que pengen de les gruixudes parets de la nau. Per no parlar d’aquella versió d’una composició dissenyada per Rubens, La Verge de la llet , que va arribar a Espanya al segle XVII.
El públic ovaciona la seva interpretació de Riccardo a ‘Un ballo in maschera’, títol que oferirà al Liceu
Entre semblants teles i sota l’espectacular teginat de fusta policromada, la veu d’aquesta promesa tenoril va sonar abrupta en un recital dedicat a Verdi. El cantant italobritànic que es va donar a conèixer quan va guanyar el premi Tenor Plácido Domingo i també el Verdi dins del Concurs Vinyes, el 2018, visitava per segona vegada Peralada després de debutar en la primera edició de Pasqua.
Als 29 anys ha actuat a la Royal Opera House de Londres, a la de Munic o a la de Viena. I la temporada entrant estarà per partida triple al Liceu, amb un recital amb la soprano Lise Davidsen –un altre tro vocal– i encarnant Riccardo en Un ballo in maschera i al paper de Maurizio en Adriana Lecouv reur .
Lee tambiénMacron afirma que “França estarà a punt” per als Jocs
Va ser justament amb la famosa ària de Riccardo “Ma se m’è forza perdenti...” que va finalitzar aquest recital, entre bravos, amb el públic imaginant com millorarà en mans d’una bona direcció musical i d’actors en el Liceu. Doncs si d’alguna cosa peca De Tommaso és de dissenyar-se uns programes exigents des del minut u, que a més serveix amb escassa modulació. Ho dona tot i aboca tot el seu cabal... i a diferència de la Setmana Santa passada, ahir no es va deixar seduir per la religiositat de l’espai. Conscient que l’estil sacre no li permet lluir facultats com el repertori operístic, es va llançar de ple a Verdi.
En la seva visita prèvia, la crítica va coincidir que el jove artista té pendent madurar
En la seva visita prèvia, la crítica va coincidir que el jove artista té pendent madurar i encarrilar la seva veu estilísticament. Però fos com fos, aquell esperançador debut de Tomasso va atreure ahir les mirades a aquell Ais de Provença que té el públic català a Peralada. La seva generosa emissió i els seus aguts ben projectats van ser suficients perquè els assistents s’extasiessin amb la seva brillantor vocal, que recorda a les veus solars de dècades enrere.
De Tomasso va arrencar amb “La mia letizia infondere”, de I Lombardi I “Ah! Si, ben dite...” d’ Il Corsaro, per passar després a paraules majors amb Il trovatore amb “La seduzione” o “Ah! Si, ben mio”, on va aconseguir moments de lirisme. I va ser excel·lent en la molt famosa “ Quando li sere al placido”, de Luisa Miller, amb la qual va tancar la primera part.
Ja en la segona, i sempre acompanyat per Audrey Saint-Gil al piano, va fer les delícies del públic generalista abordant La Traviata (“De miei bollenti spiriti”) i Aroldo , “ Sotto il sol di Síria ardente”, més tres de les 6 romanze . En els bisos es va lliurar a “ E lucevan le stelle” de Tosca amb una lleu fricció de les cordes en els pianissimi... queda clar que en cap altre lloc no se sent més a gust que en la veu gran.
El president del Liceu, Salvador Alemany, va rebre de mans d’Isabel Suqué la Medalla d’Honor del festival
No van faltar a la cita l’alcalde de Peralada, Miquel Brugat, el director de Música de l’ ICEC, Xavier Cester, i la cúpula del Liceu per complet: el president Salvador Alemany, el director general, Valentí Oviedo, i l’artístic, Víctor García de Gomar. El motiu no era únicament la col·laboració del teatre amb Peralada en aquest particular recital de De Tommaso. No, la presidenta del festival, Isabel Suqué, feia lliurament de la Medalla d’Honor al Gran Teatre mentre el director artístic, Oriol Aguilà, evocava l’entesa que han mantingut des que dècades enrere Carmen Mateu va posar en marxa aquesta cita amb l’òpera i les arts escèniques. “El Liceu va creure en Peralada com la Royal Opera House creu en Glyndebourne o París creu en Ais de Provença”, va dir. I tot va quadrar.