Els gestos en política són importants. Que el flamant president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, fes servir el valencià en el seu discurs d’investidura és tot un missatge que val la pena recalcar. Cap dels altres tres presidents autonòmics del PP que el van precedir, Eduardo Zaplana, Francisco Camps i Alberto Fabra, no van parlar mai en valencià a la seva presa de possessió. En un moment en què Vox ha entrat a la Generalitat i alguns dels seus militants ja han donat mostres de la seva actitud bel·ligerant contra la cultura catalana, com el regidor de Cultura de Borriana que ha anul·lat totes les subscripcions a les revistes en català, Mazón, malgrat ser castellanoparlant, va voler dedicar el mateix espai a les dues llengües.
Al contrari, la llei de Senyes d’Identitat que va anunciar ahir a la sessió de les Corts és més discutible. Aquesta norma planteja eliminar els ajuts a les entitats que volen imposar el concepte dels Països Catalans. Caldrà estar molt atents a com el nou Executiu valencià aplica aquest criteri de forma discrecional. No és fàcil determinar on acaba la llibertat d’expressió i comença una imposició ideològica. Si no es delimita bé, sota aquest paraigua es pot legitimar que un Ajuntament com el de Borriana decideixi prescindir de Cavall Fort perquè encoratja el pancatalanisme.
Els valencians sempre han estat molt gelosos de la seva pròpia identitat i per aquesta raó no comparteixen de cap manera l’accepció de Països Catalans. Al seu dia, es van autodeterminar amb el seu Estatut d’autonomia i avui són la Comunitat Valenciana. Per descomptat, res a objectar. Però els vincles culturals amb Catalunya i les Balears no es poden obviar ni menysprear. La unitat normativa del català i el valencià va ser preservada per Zaplana i Jordi Pujol als anys noranta, com recordava ahir Enric Juliana a les nostres planes.
La presència de Vox al Govern valencià pot ser una amenaça a aquest històric clima d’entesa. Mazón ha de saber navegar bé i superar les pressions que rebrà d’un costat i de l’altre. El seu discurs en valencià en un dia històric és un bon començament.