En els últims quinze anys, Catalunya ha perdut el 73% de les oficines bancàries. Ho saben prou bé els habitants dels 503 municipis on no hi ha cap caixer automàtic on poder treure diners en efectiu. Hi ha espavilats que al·leguen que no cal anar pel món amb diners en efectiu si tens una targeta de crèdit amb la qual pots pagar fins i tot el cafè. Però els habitants d’aquests 503 pobles no hi estan d’acord.
Els banquers diuen que tot és conseqüència de la crisi econòmica del 2008, que és la coartada perfecta per a qualsevol barrabassada. Aviat també diran que l’assassinat de Kennedy va ser conseqüència anticipada de la crisi del 2008. El cas és que molta gent ha d’anar fins a un poble més o menys proper, a dotzenes de quilòmetres, per una cosa tan simple com poder portar diners a la butxaca.
El nostre Govern –sempre resolutiu– ha decidit posar remei a aquesta situació aberrant. A partir del primer trimestre de l’any que ve, caixers automàtics sobre rodes es desplaçaran per les carreteres del país per anar als pobles on no n’hi ha cap. Hi aniran cada quinze dies, de manera que la gent els pugui esperar a la plaça Major per donar-los la benvinguda amb una fanfara, de tant contents com estaran.
Contents, els esperarem a la plaça Major amb una fanfara
La consellera d’Economia no ha detallat com seran exactament aquests caixers amb rodes. ¿Seran una furgoneta? Jo imagino camions com els dels venedors de matalassos que pregonen la mercaderia amb un altaveu enrogallat: “Ha arribat el matalasser...! No deixeu passar aquesta oportunitat! Matalassos de màxima qualitat...!”. O bé furgons cuirassats com els de Prosegur, amb un conductor fornit que sigui alhora segurata, sempre a punt per rebutjar possibles assalts, com els que patien les diligències de la Wells Fargo a les pel·lis de l’Oest. Llàstima que el Dioni tingui 73 anys i ja estigui jubilat.
Lee también
