Va tan sobrat Max Verstappen, amb 24 segons d’avantatge a falta de tres voltes, que es permet el luxe de parar, calçar-se els pneumàtics tous i sortir tan tranquil a buscar la millor volta de cursa per sumar un punt extra... Així és l’insaciable neerlandès de 25 anys, que va llançat cap al seu tricampionat. De moment, el pilot de Red Bull, a més d’acumular cada vegada més avantatge –81 punts sobre Checo Pérez i 98 sobre Fernando Alonso–, continua creixent en l’escalafó dels mites: ja és el cinquè pilot més guanyador de la història després de superar els 41 triomfs de la llegenda Ayrton Senna.
El cap de setmana a casa de la seva escuderia, un Red Bull Ring tenyit d’ oranje , no va poder ser més perfecte per a Verstappen. Es va imposar a les quatre proves prèvies (entrenament lliure, les dues classificacions i la Sprint), i va arrasar en la cursa dominical, amb la cirereta de la millor volta en aquella última jugada que va posar a prova els cors de Helmut Marko, Christian Horner i el garatge energètic. Una mala parada, una sanció per excedir els límits de pista o un error hauria llençat el triomf a les escombraries. Però en Max es va sortir amb la seva amb aquell gest d’ambició, d’ enfant terrible que necessita emocions fortes per no avorrir-se.
Sainz, amb una sanció postcursa de 10 segons, va baixar del 4t al 6è lloc, i Alonso, que havia estat 6è, pujava al 5è
Va dominar Verstappen de cap a peus, des de la sortida a la pole fins ala bandera de quadres, amb l’única concessió de 10 girs (dels 71 totals) en els quals, després de la primera parada ( v. 24), va cedir el liderat a Charles Leclerc. Va ser efímer i circumstancial, perquè el neerlandès, quan va tornar a pista, va engolir Sainz sense parpellejar i va devorar, com la boa al ratolí, el monegasc per recuperar el comandament a mitja cursa. Amb un ritme diabòlic, en Max va tornar a distanciar-se prou com per fer la segona parada sense cedir el liderat i permetre’s la tercera amb tres segons... Un domini insultant, com reflectia el gairebé mig minut que hauria posat Leclerc a la meta si no s’hagués aturat.
I això que els Ferrari van evidenciar un pas endavant en ritme que els va fer guanyar la partida a Aston Martin i a Mercedes. Tot i que aquesta bona sensació es va tacar per la guerra civil que va esclatar a la Scuderia arran del favoritisme dels caps de Maranello, que van prioritzar la tàctica per al pilot monegasc en detriment d’un Carlos Sainz molt sòlid que aspirava al seu primer podi.
El madrileny va jugar en equip, va acatar la tàctica de Fred Vasseur i es va contenir darrere de Leclerc. El virtual safety car de la volta 14 va arruïnar la cursa a Sainz. Els estrategs vermells els van fer parar alhora, per la qual cosa en Carlos es va menjar la parada lenta de Leclerc (4,4 segons) i la seva (4,5), i el van passar Norris i Hamilton. “Nois, hauríem d’haver-nos quedat fora”, es queixava l’espanyol, que, enrabiat, va oferir les millors voltes per remuntar: es va menjar Norris, Hamilton i Pérez, i va recuperar el 3r lloc.
El podi d'ahir no era per a ell
En la segona parada va haver de complir 5 segons de penalització per superar els límits de pista, baixava al 5è, i havia de tornar a veure-se-les amb Pérez. El duel que van oferir, a falta d’onze girs, va ser brutal, dels més bonics. Després d’una ferotge resistència del Ferrari tancant els forats, el mexicà va imposar la fortalesa del Red Bull per apartar Sainz del podi.
Cinc hores després de la finalització de la prova, a les 21.30 h, direcció de cursa va rearbitrar el resultat en admetre una protesta d’Aston Martin perquè els comissaris no havien sancionat alguns pilots per excedir els límits de pista. Van revisar 1.200 accions i van sancionar vuit pilots, entre ells Sainz amb 10s, per la qual cosa baixava del 4t al 6è lloc (i Alonso pujava de 6è a 5è), i Hamilton amb 10s (de 7è a 8è). Una altra trista pàgina en la història de l’F-1.