La pèrdua de l’alcaldia de Barcelona, el bastió dels comuns a Catalunya, ha estat la pitjor notícia per al conglomerat d’esquerres encapçalat per Ada Colau, perquè la derrota comporta la pèrdua d’un lideratge forjat i sostingut a la capital catalana. Així doncs, al marge del futur vital i polític de l’exalcaldessa, els comuns són conscients que, en funció de la seva decisió vital, se’ls presenta a mitjà termini el repte de tornar “el caràcter guanyador i superador” que Colau donava al partit.
“Amb la pèrdua de l’alcaldia de Barcelona, s’estableix el dilema de com reorganitzar i refundar l’espai”, admet una font de l’entorn de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, que té els comuns com a aliats a ultrança del projecte per ser la primera presidenta d’ Espanya. Però la cita electoral de juliol els permet ajornar el debat: “És una reflexió que hem de tenir, però no ara, sinó a partir de setembre”, posposa un dirigent. Ara ho donaran tot per mantenir el Govern central de coalició amb el PSOE, on “només tenim un ministeri”, recorden, el d’ Universitats a càrrec de Joan Subirats.
“Si se’n va Colau, guanyen força Albiach, Ernest Urtasun, els alcaldes, els diputats...”, assenyalen a Sumar
És freqüent que un partit empenyi el candidat propi al qual no li han anat bé les coses a fer un pas al costat per encimbellar un nou líder, però, en el cas que ens ocupa, la candidata personificava el partit, i ara per ara al partit li manca d’un lideratge equiparable.
“El futur el marcarà ella”, assenyala un altre dirigent dels comuns, que adverteix que “hi haurà Ada per a estona” perquè “no hi ha ningú al partit ara mateix capaç d’aconseguir un 20% dels vots” en unes eleccions, com va fer Colau el 28-M a Barcelona.
El futur de l’exalcaldessa és una incògnita. Després de tancar-se ella mateixa les portes del Congrés i donar-se per fet, també al partit, que no serà a l’oposició quatre anys, l’únic que és segur és que “s’implicarà al màxim” en la campanya de les generals i que persistirà perquè Barcelona en Comú entri al govern municipal de Jaume Collboni. A llarg termini, al partit no desitjarien que se n’anés a casa, de manera que s’especula amb un càrrec internacional o fins i tot a provar-ho a les pròximes eleccions catalanes. “Ella sempre ha dit que no, però si ho decidís crec que ningú no ho veuria malament”, opina un altre dirigent amb càrrec institucional. Però també hi ha
qui veu moltes pegues a aquest camí, perquè suposaria desplaçar un altre dels lideratges que ha emergit amb força, el de Jéssica Albiach.
“Si se’n va Colau, guanyen força Albiach, els parlamentaris, els alcaldes, Ernest Urtasun...”, assenyalen des de Sumar. Però l’exalcaldessa encara és una de les tres coordinadores de Catalunya en Comú, juntament amb Albiach i Candela López, el mandat de les quals expira d’aquí a dos anys i mig. Orgànicament, hi compten malgrat la derrota a Barcelona perquè “no hi ha hagut contestació interna” i “no és un lideratge amortitzat”, sinó “el paper més actiu dels comuns”, destaquen.
El que ningú no vol és veure Colau fent de líder a l’ombra, com fa Pablo Iglesias a Podem. “D’això, ja n’hem tingut prou”, coincideixen tots els consultats.
Els comuns van fer “una aposta per diversificar” el poder amb Colau, Albiach i López, però moltes veus autoritzades creuen que “ Albiach té capacitat per aglutinar” les diferents sensibilitats de la galàxia d’esquerres. Li reconeixen “haver donat la cara” en moments complicats i estar “molt ben valorada internament”, tant pels pròxims a Colau, la gent de l’antiga ICV, com per Podem. Albiach “s’ha consolidat” en poc temps i “té bona relació amb les diferents sensibilitats de l’organització”, corroboren.
Però el procés que s’obri als comuns en l’era post Colau haurà de tenir en compte els canvis que ja hi ha dins del partit i els que provoquin les eleccions generals. Després de les municipals, han guanyat pes intern els quadres del partit que beuen de la vella ICV. Malgrat que propis i estranys de la formació ecosocialista extinta confirmen que no hi ha una estratègia premeditada, sinó un pòsit orgànic i polític que queda sota l’ onada de Colau i Podem que ho va engolir tot el 2017, a alguns els “preocupa aquesta imatge”. “No és una cosa organitzada, però és una cosa que s’està instal·lant” i amb la qual “perdem pluralitat”, adverteix una altra font, que aposta per “ser intel·ligents” per mantenir la representació de les diferents sensibilitats que cohabiten als comuns.