Ja es preveia que les eleccions a l’alcaldia de Barcelona serien les més ajustades de totes les diferents conteses del 28- M i que hi havia la possibilitat que s’arribés a la constitució del nou ple d’aquest dissabte sense saber qui seria el futur alcalde. En vista dels resultats, les úniques alternatives viables són avui les de Xavier Trias i les de Jaume Collboni. El que sí que ja és clar, i era una de les grans incògnites que aquestes eleccions han resolt, és que Ada Colau no ha estat capaç de governar en un tercer mandat perquè els barcelonins no li han donat aquesta oportunitat. En l’últim ple de la legislatura celebrat ahir, l’alcaldessa es va acomiadar amb l’orgull d’haver estat la primera dona que accedeix al càrrec a Barcelona i va admetre que, passi el que passi en el futur, “el que és segur és que jo no tornaré a presidir el ple”.
“Quan me’n vagi, tots aquests que van contra mi em trobaran a faltar”, va comentar Colau en vigílies de l’elecció. Segurament alguns la trobaran més a faltar que d’altres, però no es pot dir que la gestió de la líder de Barcelona en Comú hagi deixat indiferent a ningú. Tindrem temps per analitzar amb més claredat la seva obra i fins a quin punt la seva filosofia essencial, consistent en un urbanisme més pensat en les persones i preocupat per la crisi climàtica, ha estat més un discurs de cara a la galeria que no una realitat. Colau ha aconseguit que el focus es fixi en els seves superilles i la introducció del tramvia, però el problema general de contaminació atmosfèrica que té la ciutat no ha millorat i la implantació de zones de baixes emissions ha fracassat. Com tampoc no s’ha notat la seva mà en la greu situació de l’habitatge, malgrat tots els seus discursos.
L'alcaldessa en funcions de Barcelona, Ada Colau, aquest passat dimecres.
És cert que des del primer minut del mandat de Colau hi va haver intenses campanyes en contra seva, però també és cert que
no va fer res per intentar buscar el pacte amb una societat civil
que també mereixia que l’escoltessin. Una definició podria ser que Colau va encertar el diagnòstic i com havia de ser la Barcelona del futur, però que no va saber trobar la manera de portar-ho
a la pràctica amb èxit i es va perdre en una dialèctica radical. Els seus successors s’equivocarien si provessin de desmuntar el llegat que deixa. Del que es tracta és de fer-ho millor i buscant el consens de tothom.