Som als anys cinquanta a casa d’un metge. Angiòleg. Tant bon punt l’informaven del mal tràngol d’un pacient, agafava el cotxe. Un bon diagnòstic a temps podia evitar amputacions d’extremitats o les conseqüències irreversibles d’un atac de feridura. Si havia d’anar lluny, el Dr. Josep Valls Serra s’emportava la nena de 10 anys per no adormir-se. Parlaven. D’aquelles converses nocturnes, en va néixer la vocació de la filla. La Dra. Carme Valls Llobet, endocrinòloga, ho va explicar l’altre dia en ser investida honoris causa per la Universitat de Girona (UdG).
En l’esvelta i sòbria nau gòtica de Sant Domènec, auditori de la UdG, Carme Valls obtenia el reconeixement acadèmic per la seva immensa tasca en favor de la feminització de la mirada científica sobre el cos humà (el que, en termes de moda, s’anomena “perspectiva de gènere”). En el seu discurs, evocava aquelles lliçons paternes: “Em va ensenyar que, per tal d’ajudar a millorar la salut de les persones, a vegades s’han de prendre decisions difícils, agosarades i amb implicació de la pròpia vida”. Carme Valls sempre ha sabut que no hi ha progrés sense coratge; ni medecina sense compromís social.
Està bé que les campiones del Barça siguin exalçades. Però per què som tan avars en l’exaltació de les nostres veritables heroïnes? Les noies del Barça fan gols. Carme Valls ha fet avançar la humanitat. Ens va parlar de la invisibilitat del cos femení per a la ciència.
Fins als anys noranta les investigacions mèdiques i farmacològiques es feien només (repeteixo: només) a partir del cos masculí. Un exemple farmacològic: fer servir només teixits d’homes i de rates mascle en la investigació preclínica ha provocat que el 80% d’efectes secundaris dels medicaments recaigui sobre les dones. El 80%! Hi ha moltes diferències en les connexions cerebrals de les dones i els homes. 43 teixits del cos expressen les proteïnes de manera molt diversa. La dona havia estat estudiada només com a gestant de vida. Però hi ha moltes més malalties que afecten la fisiologia femenina. També en la manera d’evidenciar els símptomes o de metabolitzar els fàrmacs, dones i homes som diferents.
Per què la fatiga i el dolor afecten sobretot les dones?
La doctora Valls va posar l’exemple de les malalties coronàries: “A igualtat de patologia, els homes eren enviats a cirurgia, les dones a casa”. Un recurs mèdic rutinari: receptar tranquil·litzants a les dones, en comptes d’avaluar-ne els símptomes. Encara avui entre el 40% i el 70% dels ansiolítics i antidepressius que es prescriuen són per a les dones. Per què la fatiga i el dolor afecten molt més les dones? Tot just ara es comença, tímidament, a estudiar. Carme Valls va ser escollida com a doctora honoris causa a instàncies del Dr. Joan San, exdegà de medicina de la UdG (una de les facultats que millors resultats obté a les proves MIR). Ho va explicar durant l’acte. Un grup de noies estudiants va convidar Carme Valls a fer una conferència.
El degà San hi va assistir. A mesura que l’anava escoltant, prenia consciència de tot el que ignorava sobre la fisiologia femenina. Encara avui, les facultats ignoren la perspectiva de gènere mèdica. Un degà savi que proclama els seus límits amb gran coratge i elegància. Una doctora que ha dedicat la vida a fer visible l’especificitat fisiològica de la dona. La Champions regala uns dies d’alegria. Benvinguts siguin. Carme Valls treballa per fer possible que l’existència femenina sigui sempre menys dolorosa i cansada; més saludable. Això sí que és campionar!
Lee también
