Juan Carlos Martel, que plegarà del Teatre Lliure l’hivern que ve, ha presentat avui la seva cinquena temporada amb grans propostes teatrals. “La 23-24 volem que sigui la temporada del sentiment de pertinença. La irrupció de l’extrema dreta als nostres governs no és un fet anecdòtic, està passant a tot Europa. Per això els teatres no podem oblidar l’esperit crític”.
Amb aquest objectiu, la pròxima temporada durà el lema El brogit col·lectiu, amb alta presència d’espectacles corals. Martel reposa la Yerma que va muntar amb escenografia de Frederic Amat i música de Raül Refree, amb qui tancarà la temporada el juny del 2024, quan ja no en serà el director, amb una versió de L’odissea, a partir dels 24 cants homèrics.
Els encarregats d’inaugurar el curs al setembre a la sala Fabià Puigserver seran el col·lectiu anarquista belga FC Bergman, amb 300 el x 50 el x 30 el, que són les mesures atribuïdes a l’arca de Noè en colzades, la història d’un grup de persones que reflexionen sobre el que és una comunitat.
'La nostra ciutat'
L'obra de Thorton Wilder, amb dramatúrgia de Llàtzer Garcia i direcció de Ferran Utzet, comptarà amb 17 intèrprets
Seguirà La nostra ciutat, de Thorton Wilder, amb dramatúrgia de Llàtzer Garcia i direcció de Ferran Utzet, que explica: “Cada vespre es representa en alguna ciutat dels Estats Units. És la història d’una comunitat i Wilder aconsegueix fer aquesta cosa tan complicada de descriure la vida d’una població de dos mil habitants”. La producció del Lliure comptarà amb 17 intèrprets. (11/X-12/XI)
Un grup de joves xilens del Teatro La Re-Sentida abordaran les noves masculinitats a La posibilidad de la ternura, de Marco Layera i Carolina de la Maza. (23-25/XI)
Baró d’Evel tornarà amb l’extraordinari Falaise (30/XI-10/XII) i Pau Carrió serà el responsable de jugar-se-la amb el Shakespeare més bèstia, Macbeth. “L’obra em continua fent por, em fa tremolar cada vegada que hi treballo. És la por que ens fa allò que està a l’abast de les nostres mans”, diu Carrió, que compta amb un repartiment de luxe, encapçalat per Julio Manrique i Laia Marull. (14/II-17/III)
'Macbet'
Pau Carrió dirigirà l'obra maleïda de Shakespeare, amb un repartiment de luxe, encapçalat per Julio Manrique i Laia Marull
Al març arribarà la instal·lació filosòfica de realitat virtual I am (VR), de Susanne Kennedy (20/III-28/III), i una polifonia de mares ucraïneses refugiades que intentaran imaginar un món sense guerres a Mothers. A song for a war time’, de la polonesa Marta Górnicka. (27-28/III)
Un altre plat fort serà Ifigènia, adaptada per Albert Arribas i dirigida per Alícia Gorina, a partir de les tragèdies d’Eurípides. Pere Arquillué i Emma Vilarasau “es desdoblaran en pares i fills, perquè la proposta és l’herència generacional de la violència”, diu Gorina. (24/IV-26/V)
Al Lliure de Gràcia, La Calòrica hi estrenarà el seu nou espectacle, Le congrès ne marche pas, amb dramatúrgia de Joan Yago i direcció d’Israel Solà: “Va sobre el Congrés de Viena, la gran celebració de l’absolutisme després de la Revolució francesa. Hi va haver nou mesos de festes. És un espectacle en molts idiomes. Deixem una mica de banda la paraula, amb música constantment, però també sortirà la comèdia de La Calòrica”. (20/IX-22/X)
'Le congrès ne marche pas'
La Calòrica arriba al Lliure amb el seu nou espectacle, sobre el Congrés de Viena que va enterrar la Revolució Francesa
A partir de l’obra de Mercè Rodoreda, Lucía Miranda hi presentarà una reflexió sobre els contes a La nit que vam matar els llops, perquè “què passa quan matem el llop?”, es pregunta la creadora i directora. (1-11/XI)
Marilia Samper dirigirà El cine, de la premi Pulitzer Annie Baker. “Els jovent perd l’esperança molt aviat i l'obra tracta els seus problemes, però amb molt d'humor, amb tres actors que hi treballen fent totes les feines de la sala de cinema. (29/XI-17/XII)
Mario Gas dirigirà Casares - Camus: una història d’amor, adaptada per Rosa Renom a partir de la correspondència de l'actriu i l'escriptor, que la interpreta amb Jordi Boixaderas. “S’ho explicaven tot per carta”, declara Renom. És una coproducció amb Temporada Alta. (2-21/I)
Juan Carlos Martel presenta la nova temporada del Teatre Lliure
Indi Gest estrenaran Sísif fa no fa, de Jordi Oriol, amb el pianista i artista Carles Pedragosa com a únic intèrpret. “S’alliberarà de la pedra a través de l’art”, diu l'autor i director, d'aquesta coproducció amb Temporada Alta. (25/I-11/II)
Victoria Szpunberg també és l'autora i directora de L’imperatiu categòric, amb un repartiment encapçalat per Àgata Roca: “Una professora d’ètica passa de l’imperatiu categòric a la rei del talió, a la venjança, per la relació amb els homes” (28/II-24/III)
La monumental novel·la El día del Watusi, de Francisco Casavella, ha trobat qui l'adapti i la dirigeixi. Aquest tità és Iván Morales: “Per mi és una crònica de la transició a Barcelona des del punt de vista dels figurants”. L'obra està coproduïda per Los Montoya i el Teatre Lliure. (10/IV-5/V)
'El dia del watusi'
Iván Morales ha adaptat la monumental novel·la de Francisco Casavella
La companyia gallega Chévere torna amb Proyecto Helen Keller, una idea de Chusa Pérez, dirigida per Xron Chévere, a partir d’aquesta dona sorda i cega. “Són dones rebels que van trencar el seu silenci”, diu Chusa. (9-19/V)
El Lliure de Gràcia tancarà temporada amb Retrat de l’artista mort, de Davide Carnevali, una coproducció amb el Piccolo Teatro di Milano: “La violència es manifesta de diverses formes i sempre hi ha el risc que es torni a manifestar. L’espectacle s’adapta a cada ciutat on es fa”, explica l'autor i director. (5-16/VI)
La temporada es completa amb les propostes de l’Espai Lliure, a més de les activitats educatives i de residència. El preu de l’entrada s’apuja a 32 €, per primera vegada des del 2013. Els abonaments mantenen el preu (el de 10 espectacles val 150 €) i per a les produccions pròpies es crea el dimarts com a dia de l’espectador, al 50%.
El balanç de la temporada que ara s’acaba és força positiu, amb una ocupació del 74%, amb 45 anys de mitjana d’edat. En els quatre anys de mandat, Martel ha aconseguit més que triplicar les activitats educatives (163) i ha guanyat 9.000 espectadors de mitjana a cada temporada. L’espectacle més vist ha estat Tots eren fills meus, amb el 98,4% d’ocupació, que no s’ha pogut reposar per problemes d’agenda de l’equip artístic.
“Algunes de les obres d’aquesta temporada que ara s'acaba seran referents teatrals històrics. Estic molt orgullós de com ens en sortim de les crisis que vivim, i jo n’estic especialment orgullós”, ha conclòs el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel.
Compreu les vostres entrades amb descompte a Entradas de Vanguardia
Lee también
