Mentre el front comú independentista que va proposar Pere Aragonès en diversos àmbits fa dos dimarts continua sense cristal·litzar, els pactes a escala municipal es van forjant. Alguns, en contra de l’esperit de la iniciativa del president, i en molts d’ells són Junts i el PSC els que es donen la mà i deixen ERC a l’estacada. Els republicans també hi juguen i ara mateix, per exemple, podrien oblidar el pacte de set anys de govern amb els postconvergents per associar-se amb els socialistes a Manresa. A Reus, Esquerra i Junts negocien per ser el segon de bord... del PSC.
Junts, però, és qui de moment, d’entre els independentistes, amb més via està obviant el front comú en l’àmbit municipal. Negocia amb el PSC la Diputació de Tarragona i ja té segellats acords amb el PSC, per exemple, a poblacions com Roses, Sitges, Cunit, Calella, Llagostera, Lloret de Mar, Riba-roja d’Ebre, Vilallonga del Camp, Sitges o Calonge i Sant Antoni –en els dos últims casos, hi suma el PP–. En alguns casos, l’opció d’aliança entre ERC i JxCat era possible. La CUP també ha fet la seva i, per desbancar ERC de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, ha pactat amb el PSC.
Per ara, Junts és de llarg qui més acords tira endavant amb els socialistes, malgrat tenir ERC com a opció
En alguns casos, fins i tot són tots dos partits independentistes els que preacorden amb el PSC per aconseguir l’Ajuntament. Per exemple, a Torredembarra o Cambrils, on republicans i socialistes es repartirien les alcaldies al llarg dels pròxims quatre anys de legislatura.
Per tant, de la falta d’acord independentista, qui en surt beneficiat és el PSC. I les recriminacions entre diputats d’ERC i Junts són públiques a les xarxes.
En aquest front comú encara s’ha de definir la gran plaça. Xavier Trias té converses avançades amb Ernest Maragall i, si s’arribés a alguna entesa, suposaria un bon pegat per a les esquerdes.
En aquest punt, cal tenir presents les paraules d’Aragonès a Marsella dimecres, en què va esquivar respondre si la contrapartida a dotar Trias de certa estabilitat seria l’estabilitat per part de Junts al Govern des del Parlament. “Necessitem que l’independentisme sigui fort a tot arreu, a escala municipal, amb el màxim d’acords entre candidatures independentistes, i que el Govern pugui tenir estabilitat parlamentària”, es va limitar a dir.
Però ERC i Junts continuen mantenint converses. De moment, l’únic fruit és de la presidència del Parlament. Esquerra votarà avui a favor de la postconvergent Anna Erra per substituir Laura Borràs –si bé fa moltes setmanes que Esquerra ja havia declarat la intenció de no impedir una nova presidència de Junts–.
Queda un quart punt: acordar punts programàtics entre les candidatures independentistes de cara a les eleccions generals del 23 de juliol. Caldrà veure si encara hi ha partida.