Aena està patint per tirar endavant dos dels concursos més importants, pedres angulars de l’estratègia de diversificació del negoci aeroportuari: la logística i el comerç. Aquesta mateixa setmana, el gestor, participat en un 51% per l’ Estat, ha informat que es veu obligat a posar el comptador a zero tant en la primera gran iniciativa de la futura ciutat aeroportuària de Barajas, un dels seus projectes estrella, com en la concessió de les botigues lliures d’impostos ( duty free ) dels aeroports de Madrid i Barcelona (les joies de la corona d’Aena i les que més ingressos comercials li aporten), a més de les de Girona i Reus.
Cap empresa no ha respost a la crida, malgrat que la cotitzada ha esgrimit un gran volum de negoci en aquestes dues activitats. En el cas de la logística de Barajas, les companyies s’han anat retirant en cadena quan han vist, segons han manifestat, que les condicions de la licitació –redactades i presentades durant el 2021– no eren avantatjoses, atès el nou context econòmic.
La ciutat logística de Barajas s’endarrereix i el ‘duty free’ genera recels entre els operadors
Primer van desistir Segro i PSP, que havien presentat una oferta conjunta i aconseguit la puntuació més alta per fer-se seu el primer lot de sòl logístic tret a concurs a Barajas. Amb una àrea per explotar de 28 hectàrees i 152.914 metres quadrats per a naus, Aena proposava un dret d’ús del sòl a 75 anys a canvi de fins a un 35% del capital de la societat. El soci posseiria el 65% restant i assumiria la inversió en obres. En total, la ciutat aeroportuària projectada preveu 2,1 milions de metres quadrats edificables. Després de la renúncia de Segro i PSP, la segona opció va ser Logicor, que també se’n va apartar. Després es va intentar amb P3, però les negociacions van acabar descarrilant. La següent alternativa, Merlin, tampoc no va fructificar, i l’última en lliça, l’australiana Goodman –s’ha adjudicat els terrenys de l’antiga Nissan a Barcelona– també va decidir fer un pas enrere i no optar a la licitació.
El cost dels diners, amb l’enduriment dels tipus d’interès iniciat pel Banc Central Europeu i altres entitats internacionals, ha propiciat aquesta desbandada i ha restat atractiu al concurs d’Aena, expliquen fonts del sector. Ara la companyia que presideix Maurici Lucena tornarà a llançar el concurs modificant-ne les condicions, que adaptarà al nou context econòmic, confirmen des de la cotitzada. Aena també té pendent la licitació de la ciutat aeroportuària del Prat –encara no ha llançat el concurs–. A Barcelona, preveu dedicar 151 hectàrees a diferents usos, que es posaran a disposició dels interessats a partir del 2024. El projecte inicial consistirà en un hotel al costat de la T2 que es licitarà el segon semestre del 2024. A continuació, el primer semestre del 2025, Aena preveu treure al mercat 36 hectàrees per al desenvolupament d’un primer pol logístic.
En el cas de les botigues lliures d’impostos, la deserció dels operadors comercials al lot de Barajas i el Prat ha fet que Aena hagi de reiniciar el procediment per a aquests aeroports. El gestor aeroportuari ha optat per mantenir les condicions tècniques i econòmiques de la licitació. I això ha causat sorpresa entre les empreses de duty free , ja que van ser precisament aquestes normes les que van deixar el concurs desert en aquests aeroports, confirmen al sector. “Segons les condicions tècniques i econòmiques que ha plantejat Aena en el concurs, les rendes garantides que s’han de pagar en aeroports de la mida i volum de Barajas i el Prat suposen un import molt alt, cosa que significa un risc elevat per als operadors. També planteja dubtes legals, ja que no es responsabilitzen del flux de passatgers”, afirma Carlos Gallego, director general de l’ Associació Espanyola d’ Operadors Comercials d’ Aeroports, Ports i Estacions ( Aeocape). “Proposem un model de negoci que equilibri les obligacions de les parts, avui clarament inclinades sobre l’operador comercial”, afegeix.
La licitació actual de les botigues duty free s’acaba el 31 d’octubre, i Aena ha de trobar un inquilí a Barcelona i Madrid en temps rècord. Estan en joc gran part dels seus ingressos comercials, que només el primer trimestre de l’any van assolir els 337,9 milions d’euros, un 40,1% més que durant el mateix període del 2022. Els ingressos per rendes fixes van superar, a més, un 15,8% les xifres del 2019 i van passar a 5,06 euros per passatger.