Tot el recinte del Primavera Sound es pot contemplar des de la terrassa de l’hotel AC Forum on ens rep Gregg Graffin una mica contrariat perquè és difícil dormir amb la música que prové del festival ressonant a l’habitació fins a altes hores de la matinada. El líder de Bad Religion, una de les bandes seminals del punk californià, fa més de trenta anys que ve a Barcelona, tot i que aquesta és la primera visita al Primavera Sound. Atén La Vanguardia la tarda prèvia a l’actuació, amb la serenitat d’un professor universitari, el seu altre ofici. Doctorat en Zoologia a la Universitat de Cornell, ha fet classes d’ Evolució a la mateixa institució de l’ Ivy League, on ha desenvolupat l’admiració per Charles Darwin.
Es continua sentint nerviós abans de pujar a un escenari?
Només vull que l’espectacle surti bé, sempre hem estat molt precisos a l’hora de tocar en grans festivals, no em preocupo pels nois perquè tots són professionals. Estan tan concentrats com jo per no cometre errors, estem molt units en això. Però sempre hi ha una mica de dubte quan actues davant d’una nova audiència, especialment amb gent que no t’ha sentit, aquesta és la part de nervis.
Ha tocat a Barcelona moltes vegades, què li agrada de la ciutat?
Potser s’enfadarà per això, però sempre dic que ens recorda molt el nostre lloc d’origen, Los Angeles. L’estil de vida sembla força semblant, molt despreocupat, i la gent és agradable. Cada vegada que venim aprenem alguna cosa més sobre la història de Barcelona, tan llarga, profunda i il·lustre.
La gent encara recorda el punk californià?
Potser és la mateixa Barcelona qui l’està redescobrint. Hi ha bandes d’aquella època que continuen tocant i ho segueixen fent bé, però també mostren el seu propi creixement i la seva pròpia evolució.
Què defineix el punk californià?
Sempre m’he sentit una mica com un outsider i potser aquest és l’atractiu d’aquesta música, que li importava a la gent que sentia que no formaven part de la cultura del sud de Califòrnia, però que vivien allà. Crec que aquest sentiment hi és allà on vagis, potser molta gent que va créixer a Barcelona no se sent part de la cultura barcelonina. Hi ha una atracció per aquest element punk que et fa sentir que no formes part de la societat comuna. Sempre hem intentat demostrar que la música té molt de... jo no diria missatge, més aviat de filosofia, de continuar desenvolupant la teva ment, qüestionant les percepcions comunes. I crec que això atraurà la gent durant anys, perquè cada generació té un cert nombre de persones interessades en això.
Se’l veu en forma, i també la seva música.
Sempre he pensat que el nostre directe ha de ser una rèplica del que hi ha al disc. El públic ho vol veure en temps real, volen que soni com el disc perquè el disc és el que escolten una vegada i una altra, hi creixen, forma part de la seva vida. Això és especialment cert per a la meva veu, per això l’he cuidada tots aquests anys.
Hi ha hagut un creixementdel pensament conservador als EUA.
No oblidem que als anys cinquanta i seixanta també hi va haver un moviment conservador. Després, als seixanta i setanta, es va tornar un ambient més liberal, així doncs, potser el que estem veient és que el pèndol està tornant. La regressió sempre hi serà, perquè és la base del partit conservador, això no canvia, és la base de la religió també. Passa el mateix en la política, la religió, i tots els temes de què parlem a les nostres cançons.
Són els temes que interessen als fans de Bad Religion.
Tenim fans liberals majoritàriament, però també hi ha conservadors a qui els agrada Bad Religion, aprecien les preguntes que fem perquè són desafiadores i no només una crida a l’estupidesa. Inciten a fer servir l’intel·lecte. Crec que és millor adoptar polítiques liberals sempre que es fonamentin en reflexions que depenguin de proves objectives per obtenir respostes, perquè llavors podem progressar.
Vostè quan és més estrany, com un punk a la universitat o com a professor sobre els escenaris?
Els dos àmbits estan igual de desconcertats, no ho entenen, per això he escrit un parell de llibres sobre el tema, per intentar mostrar que hi ha un pensament alternatiu en com m’acosto al punk rock i com m’acosto a l’acadèmia. Em refereixo a la satisfacció que em produeix qüestionar les coses, i esperar que el públic també pugui utilitzar la seva ment i formar-se sobre aquests temes tan importants per a la vida de tots.
Estan treballant en nova música?
En Brett i jo sempre estem component. El mes passat vam parlar de fer cançons noves, per tant, n’hi haurà més, stay tuned .