La decisió de Ciutadans de no presentar-se a les pròximes eleccions generals, seguida per l’adeu a la política d’Inés Arrimadas, no ha sorprès ningú vistos els resultats decreixents de la formació i la minvant influència pública i institucional. Més enllà dels errors propis i les ensopegades estratègiques o programàtiques, l’ensulsiada posa fi a un experiment que deixa el llegat d’una manera de fer política molt ben resumida per la mateixa Arrimadas: “Sense complexos”.
Sense complexos vol dir fer acusacions sense fonament o exagerar ocultant part de la realitat, sense por de ser acusats de mentiders. Sense complexos vol dir presentar-se com a socialdemòcrates primer, per robar-li –amb èxit– la cartera al PSC, per acabar fent-se fotos a la plaça Colón de Madrid amb PP i Vox tot defensant polítiques neoliberals radicals. Tot això, acompanyat de volums estridents, pancartes, panots i molta parafernàlia, ha quedat en la política espanyola. Tant el PP com sobretot Vox, que corregeix i augmenta el model, s’han apropiat de la manca de complexos que es podria confondre amb la manca d’escrúpols.
S’acostuma a dir que a Espanya s’apunyala molt bé per l’esquena i s’enterra encara millor. I la història de Ciutadans n’és un bon exemple. La mateixa premsa, institucions, partits i el tot Madrid que va acollir Albert Rivera com un dels seus, posant-li sota els peus totes les catifes vermelles possibles, el van deixar caure sense miraments quan la seva estrella va declinar i va deixar de ser útil per als objectius principals: parar l’independentisme, que el Govern Rajoy dubtava de guillotinar, i tapar el creixement imparable de Podem.
Pocs elogis i panegírics ha recollit la defunció oficial de Ciutadans
En un cas com en l’altre, s’ha demostrat que només calia esperar que tots dos se suïcidessin víctimes de les seves incongruències, lluites internes i manca d’habilitat en general.
Però Rivera va ser el gran salvador d’Espanya en un moment determinant. Una història semblant, per cert, a la de Susana Díaz, la lideressa andalusa del PSOE, que també va trepitjar molta moqueta durant un breu temps a Madrid.
Aquesta setmana, pocs i concisos elogis i panegírics ha recollit la defunció oficial de Ciutadans. El mort, al sot, i el viu, al rebost.
Lee también
