Veus colossals defensen el ‘Parsifal’ del Liceu: Pankratova, Schukoff, Pape, Goerne

El wagnerisme barceloní no oblida mai que el primer lloc legalment autoritzat on es va veure Parsifal fora de Bayreuth va ser el Liceu. Es complien 30 anys de la mort de Wagner i els teatres d’òpera (Berlín, Madrid...) van córrer a programar-la el dia que s’aixecava l’embargament, és a dir, l’1 de gener del 1914. Però el coliseu de la Rambla va ser més murri i, aprofitant la diferència horària amb Alemanya (allà sonaven les campanades de Cap d’Any, mentre que aquí encara eren les 23 h), va programar un late Parsifal insòlit del qual el públic –o almenys aquells que van resistir– va sortir passades les cinc de la matinada!

Parsifal és l’innocent que amb el Sant Greal en una mà i la llança que va travessar el costat de Crist a l’altra redimirà l’esclava Kundry, matarà el malvat encisador Klingsor i guarirà el ferit guardià del calze, Amfortas. Tot això impregnat del poema èpic medieval homònim de Wolfram von Eschenbach. Cavallers artúrics, bruixeria, passió i compassió... Tot i que al Liceu l’acció es trasllada a un hospital alemany de mutilats de guerra, la que estava a punt d’esclatar quan els liceistes van sortir molt de matinada del teatre.

“Kundry és el personatge més complex de Wagner”, afirma la poderosa soprano russa

És la producció del director d’escena Claus Guth que el Liceu va dur a terme conjuntament amb l’ Òpera de Zuric el 2011, i que és un fabulós fons d’armari quan cal reposar aquesta peça bàrbara, l’última òpera de Wagner i la més complexa del seu repertori, segons el mestre Josep Pons, director musical del teatre: “Wagner ha evolucionat en la descomposició de l’atonalitat a través del cromatisme, amb acords disminuïts més accentuats i amb un ús més lleu dels leitmotiv. L’ambivalència dels personatges, que sempre tenen el costat moralment bo i un altre de dolent, també es tradueix en la música”, explica.

Pons la debuta en un fossat. I això que va ser escolanet a Montserrat i va escoltar mil i una batalles, com ara la incursió de Heinrich Himmler, el capo de les SS que va arribar disposat a emportar-se el Sant Greal que, tal com indicava Wagner, s’havia de trobar a la muntanya catalana... Símbols i realitat es confonien per als nazis davant la promesa de posseir el màgic instrument de poder...

Aquest festival escènic sagrat de caràcter simbòlic, Parsifal , que pivota entre els conceptes místics de redempció i compassió era, en paraules del mateix Wagner, la salvació a través de l’art “quan la religió es torna artificial”. De fet, cadascun dels personatges representa, en el seu periple transformador, la recerca de la millor versió de qualsevol ésser humà, com assenyala Víctor García de Gomar, director artístic del teatre. I al Liceu, arriba en sis funcions, del 25 de maig al 7 de juny –Barcelona va ser wagneriana, però no passa d’un 81% d’ocupació a hores d’ara– amb un repartiment que és potser la millor alineació possible avui: el tenor Nikolai Schukoff en el paper de l’heroi; el tro de soprano que és Elena Pankratova com a Kundry, “el personatge més complex de Wagner”, i tres astres d’aquest repertori: René Pape (el millor Gurnemanz des de fa dues dècades), Matthias Goerne ( Amfortas) i Evgeny Nikitin ( Klingsor).

Schukoff, que canta Parsifal des del 2007, confessa que llavors li hauria encantat tenir vocalment el paper al cap com ara. El seu no és un rol enorme com el de Pankratova, però li permet desenvolupar la transformació vital del personatge. En el cas de la soprano, que també es va formar en piano i direcció orquestral –“si Déu em va donar aquest extraordinari do vocal no li diré que l’aparco per dedicar-me a altres coses”–, va debutar com a Bayreuth el 2016 i l’ha continuat fent. “ Kundry no es pot comparar amb Isolde, que és molt més fàcil d’explicar. Wagner havia desenvolupat molt el seu llenguatge quan va arribar a Parsifal , i dibuixa una dona que experimenta grans canvis a l’ànima, una dona que viatja a través de les eres i avança fins a aconseguir la pau d’esperit amb el baptisme que li practica Parsifal”, conclou.