L’esperit del Raval
Doncs ja sabem quin serà el nom del nou model de cotxe elèctric que fabricarà Seat a la factoria de Martorell. Es dirà Cupra Raval. Tindrà un preu baix, al voltant dels 25.000 euros, per intentar captar la gent jove, aquesta que sovint, com que els cotxes costen una picossada, renuncia a tenir-ne cap. Wayne Griffiths, director general de l’empresa (CEO en diuen ara), explica el motiu de l’elecció: “El Raval és una de les parts més sorprenents de Barcelona, i estem orgullosos que el futur cotxe urbà de la marca porti el seu nom i representi el seu esperit”.
¿Quin és l’esperit del Raval, que és potser el barri amb més delinqüència de la ciutat de Barcelona?
És difícil enumerar-ne les moltes virtuts. Hi ha tràfic de droga a l’engròs i, conseqüentment, un munt de narcopisos. Hi ha prostitució abundant. Hi ha robatoris de mòbils i de carteres. El Raval ha estat sempre una zona amb molt d’esperit. Abans que, amb l’eclosió del règim del 78, els polítics decidissin que un canvi de nom seria ideal per maquillar la realitat de la zona, no en dèiem el Raval, sinó Districte Cinquè, i Barri Xino del sector més dur, el que aproximadament, molt aproximadament, va de la Rambla al Paral·lel i el carrer Hospital.
És difícil enumerar les moltes virtuts d’aquest bonic barri barceloní
Tot i que glòries de la literatura com André Pieyre de Mandiargues, Juli Vallmitjana o Jean Genet en glossessin les misèries, ni a la Seat d’èpoques pretèrites se li va acudir mai batejar un dels seus models com a Seat Barrio Chino. Als cotxes els batejaven amb noms suposadament idíl·lics: Seat Ibiza, Ford Fiesta, Citroën Bijou, Seat Alhambra, Cupra Formentor, Volkswagen Brasilia... No m’imagino la Ford llançant ara al mercat nord-americà un Ford TheBronx, ni al Brasil un Gurgel Rocinha en honor a la favela de Rio, que també té molt d’esperit, gairebé tant com el Raval.