Roberto Fontanarrosa va ser un dibuixant argentí que en una de les seves vinyetes va escriure: “Et regalaria les estrelles, però t’has obstinat en un parell de sabates”. Desconec si Pedro Sánchez o alguns dels seus assessors coneixen aquesta tira còmica, però podria ser, perquè el president ha decidit que, més que posar en relleu el creixement de l’economia o la redistribució de la riquesa (les estrelles), toca fer propostes concretes per a la butxaca (les sabates), que van de la construcció de 180.000 pisos a la subvenció del 50% de l’ Interrail als menors de 30 anys, passant per l’aval per als joves del 20% de la hipoteca.
No passa dia que Sánchez no presenti una nova iniciativa. El president està on fire i surt a anunci per míting. Que és electoralisme? Sens dubte, però si serveix per millorar la vida de les persones, benvingut sigui. Una altra cosa és que fer propostes en cascada suposa difuminar cada anunci amb el següent. És com aquells pares que, amb tants regals del Pare Noel, acaben per ocultar l’arbre de Nadal i desvalorar els obsequis.
Sánchez surt a anunci per míting, però el que tocaria és un tracte millor a la classe mitjana
Els politòlegs asseguren que a Espanya l’economia només ha estat decisiva en les eleccions del 2011, quan va guanyar Mariano Rajoy, amb el país a punt de ser rescatat. En la resta de convocatòries, les emocions han pesat més que cap altra cosa. Per això la dreta intenta, amb l’ús del terme sanchisme, deslegitimar el Govern, sense agafar-se a res en concret més enllà de les al·lusions als pactes amb les forces del mal, d’ERC a Bildu. Com escrivia diumenge Enric Juliana, un govern que acaba d’aconseguir un pacte social queda legitimat per sobre de tota xerrameca.
Les classes mitjanes han pagat bona part de la factura de les crisis sobrevingudes en aquesta legislatura (de la covid fins a la guerra d’ Ucraïna). Per això Sánchez ha tret la mànega per apagar focs. Elles tenen la clau de les pròximes eleccions i ha arribat el moment que no les espremin més, coberta de bon tros la seva quota de solidaritat. Els regals sempre són ben rebuts, però el que tocaria és un millor tracte, també fiscal, a la classe mitjana. Ja ho va dir Julio Cortázar: “No et regalen un rellotge, tu ets el regalat, a tu t’ofereixen per a l’aniversari del rellotge”.
Lee también
