La primera vegada que vaig dir una paraulota, l’àvia Paula em va dir que m’hauria de rentar la boca amb aigua i sabó i m’ho vaig empassar. Devia tenir set o vuit anys. La qüestió és que a partir d’aquell dia em vaig guardar prou de reproduir, en la seva presència, les moltes expressions gruixudes que circulaven pel pati dels Salesians d’Horta quan ens fèiem els milhomes jugant a futbol o al cavall fort.
Ara una mestra de l’escola Mare de Déu de Talló, a Bellver de Cerdanya, es veu que ha traslladat del llenguatge figurat al literal l’amenaça de mon àvia i ha fet rentar-se la boca amb sabó a dos alumnes de tercer de primària. El càstig del Fairy, n’hauríem dit abans de la pandèmia. No ha transcendit quins mots malsonants van provocar la neteja bucal dels dos minyons ni tampoc la marca de sabó que els va fer treure escuma per la boca, però hi ha rebombori. Potser la sang no arribarà al riu. De moment, les famílies dels boca-rentats reclamen apartar la mestra de les aules per haver passat del llenguatge figurat al literal.
El llenguatge figurat és la pista d’enlairament de la literatura. Quan algú està molt pagat d’ell mateix diem que “no té àvia”, perquè figura que les àvies sempre parlen bé dels seus nets. En canvi, la literalitat d’una expressió per expressar dolor físic com “veure la padrina” resulta més traumàtica. Segons Joan Amades, prové d’una pràctica ancestral de bullying. Un noi gran li demana a un de petit si vol veure la padrina i, si el menut diu que sí, “el ganassa l’alça enlaire agafant-lo per les orelles o per sota el cap”.
Una mestra literalista renta amb sabó la boca de dos alumnes
A mi, però, el que m’inquieta del cas és el nom de l’escola on treballa la mestra ensabonaboques, perquè quan vaig anar a Bellver em van assegurar que un sinònim local de dinyar-la era “anar a Talló”, entre altres coses, perquè el cementiri està situat a Santa Maria de Talló.
Lee también
