Si l’assagista Simon Leys recomanava que, entre dos cirurgians igual de competents, procurem que el que ens operi hagi llegit Txékhov, jo soc dels que pensen que, entre dos candidats a ministre que hauran de decidir sobre les nostres vides, sempre és millor que el president de torn triï el que hagi llegit els clàssics. Tanmateix, no tothom està d’acord amb aquesta opinió.
A França, tenen un ministre d’Economia, Bruno Le Maire, que és un apassionat de la literatura (adora Proust, Kafka o Roth), que ha inspirat el seu amic Michel Houellebecq per al personatge de Bruno al seu últim llibre i que fins i tot acaba de publicar una novel·la (Fugue américaine). És l’autor, a més, d’un dels millors discursos en defensa dels llibres que ha pronunciat mai un polític, on demanava als ciutadans “Desenganxeu-vos de les pantalles, mentre elles us devoren, la literatura us alimenta”. I concloïa: “La literatura us permetrà, els llibres us permetran, descobrir fins a quin punt sou únics i fins a quin punt no us assembleu a cap altra persona. Així és com es forma la humanitat”.
Le Maire ha concedit una entrevista al diari Libération en què ha explicat que li agrada llegir als parcs públics, on, per passar desapercebut, es posa una gorra. Un fet que sona més poètic que creïble. En qualsevol cas, Le Maire s’ha convertit en el personatge de la setmana perquè se li han tirat a sobre de totes bandes. Des de Nicolas Mathieu, premi Goncourt, que li ha reescrit a Instagram un paràgraf d’una escena eròtica de la seva novel·la per denunciar la falta de ritme i de lirisme, fins a François Ruffin, de la formació França Insubmisa, que es pregunta d’on treu el temps per escriure el ministre, quan els carrers cremen i la inflació ofega els francesos.
Crítiques al ministre d’Economia francès per escriure una novel·la quan cremen els carrers
No he llegit la seva novel·la, que també ha rebut crítiques favorables (de la responsable de llibres de Libération, per exemple), però em sembla gairebé tan miserable reescriure un autor que no ho ha demanat com censurar-lo per dedicar el seu temps lliure a la literatura. El món està malament i la gent té massa agror d’estómac. Només cal mirar Twitter o aquesta última polèmica a França.
Lee también
