“Open to meraviglia”
Mentre per aquests verals l’Església catalana tancava l’ídem de Farrera i amagava la clau perquè ningú no pogués veure les obres de l’exposició Tradicions i contradiccions, a la bella Itàlia, el Govern de Meloni revesteix la Venus de Botticelli amb roba d’influencer i munta una campanya publicitària per captar turistes. Al país de la bota i de Botticelli hi ha més crítics d’art que politòlegs a Catalunya, de manera que el debat sobre l’ús d’una de les imatges més icòniques del Renaixement provoca rius de tinta que desemboquen en un Mare Nostrum de saliva, capaç d’omplir en tres minuts el canal d’Urgell.
Si els nus del Vaticà van promoure els eslips pàmpol, amb forma de fulla de parra, el nu més cèlebre de Botticelli, que fins ara es cobria el pubis com uns rínxols d’or amb extensions, ara llueix un conjuntet de camisa i minifaldilla texanes sobre una samarreta blanca que fa pensar, diuen, en la influencer Chiara Ferragni. Al samarrètol s’hi pot llegir “Italia. Open to meraviglia”, la qual cosa també ha provocat moltes crítiques, sobretot perquè un diputat de Germans d’Itàlia, el partit de la ministra de Turisme que promou la campanya, acaba de presentar una moció parlamentària per multar els funcionaris que facin servir anglicismes a les comunicacions oficials.
Al país de la bota i de Botticelli hi ha més crítics d’art que politòlegs aquí
Fruit del bullici olímpic, a Barcelona es va crear una línia de busos molt cuquis, de color blau, que feien un itinerari pensat perquè els visitants amb possibles anessin de compres. Tota la retolació exterior era en anglès –Shopping Line, Welcome to Barcelona–, però l’ínclit Ajuntament de l’època va decidir introduir-hi alguna cosa en català i va batejar la línia Tomb Bus (per anar a fer un tomb). Molts guiris es van pensar que era un bus turístic per anar a visitar el cementiri de Montjuïc.