Un artista. Vint artistes. Dos-cents artistes. L’artista de les mil cares. Un geni genial i indomable. Pablo el bohemi. L’obrer infatigable. El puter. El desclassat. El migrant sospitós al París de començaments del segle XX. Baixet. Fornit. Amb pèl al pit. Ulls devoradors. Creador radical. Subversiu. Generós amb els seus amics. Cruel amb les seves amants. Misogin (classificava les dones entre deesses i pelfuts, primer les posava al pedestal per després fer-les caure). Amant possessiu. Seductor. Abstret. Gelós. Fanfarró. Priàpic. Sàdic despietat (la pintora Françoise Gilot, mare dels seus fills Claude i Paloma, i l’única que es va atrevir a abandonar-lo, va explicar que durant una discussió li va apagar un cigarret encès a la seva galta). Controlador. Narcisista de llibre (la seva neta Marina va escriure que “va sotmetre [les dones] a la seva sexualitat animal, les domestica, les embruixa, les engoleix i les esclafa sobre la seva tela. Després d’haver passat moltes nits extraient la seva essència, una vegada que s’han dessagnades, se’n desfà”). Ardent i a estones només un trist voyeur. Salvatge, fins que la tragèdia va ferir el minotaure ferotge que als seus gravats violava verges. “Estava envellint, era més orgullós que mai, estimava les dones tant com ho havia fet sempre i s’enfrontava a l’absurd de la seva pròpia impotència relativa. Una de les bromes més antigues del món es va convertir en el seu dolor i la seva obsessió”, va observar John Berger.
Ardent i a estones només un trist voyeur, generós i cruel; un antibel·licista que va deixar vides arrasades
Picasso el déu de l’art modern (“ Jo soc Déu”). Un colós. L’amo i senyor. Revolucionari. Efervescent. Imaginatiu. Extraordinàriament productiu. Profundament honest en la seva determinació per revelar els misteris de la percepció i de l’ésser. Cocreador del cubisme. Pintor superb, dibuixant i escultor. L’home que amb la seva visió va alliberar la nostra mirada. Vampir (va engolir el treball d’altres artistes: Brancusi, que era romanès i sabia els cops amagats de Dràcula, detestava i temia la seva capacitat per xuclar idees i energia a parts iguals). Obsessiu (“ Quan acabo de pintar, torno a pintar per relaxar-me”). Malcarat. Bromista. Financer astut. Publicista d’ell mateix. Multimilionari. Idolatrat com una estrella del rock. Comunista sentimental. Antibel·licista que va deixar darrere seu vides arrasades. Pacifista. Solidari (va donar grans quantitats de diners per a la causa republicana i va ajudar els exiliats que arribaven de París fugint del franquisme). Eternament jovial. Humà, a la fi: ja nonagenari, va baixar de l’altar i des del més enllà es va autoretratar com una calavera, sense afaitar, el rostre simiesc, ple de blaus, els ulls desorbitats en una espiral de tristesa o temor i els llavis segellats, com si ja tot estigués dit o no tingués res més a dir. Mort, però encara viu.
Picasso.
John Richardson, amic i autor d’una monumental biografia, el va resumir en una sola frase: “L’home era una paradoxa. Diguis el que diguis sobre ell, el contrari també és cert”.