‘Els detalls’
Ia Genberg mira amb uns ullets blaus que clava com agulles de gel, potser perquè haver meditat durant anys li ha ensenyat a veure’s clarament per dins i acceptar-se i per això mira des d’una seguretat interior ben guanyada i visible. La seva novel·la Els detalls (Empúries) / Los detalles ( Gatopardo) li ha reportat el premi August, el més important guardó literari a Suècia, on ha estat llibre de l’any. Ja tenia contractades, però, traduccions a 21 llengües. A la seva novel·la Genberg relata a bon ritme i amb molt encant, entre la memòria i la ficció, les peripècies íntimes, sentimentals i socials d’una d’una noia de vint anys a l’ Estocolm dels anys noranta. De la seva lectura i de la nostra conversa n’extrec que el que explica és perfectament traslladable a les latituds mediterrànies.
Nil, Nadja, Vedge...
Els meus tres fills. Poc temps de lleure em queda!
Sonors noms.
Quedi’s amb en Vedge: serà un cantant famós, en sentirà a parlar.
Quins ensenyaments els inculca?
Sigues amable.
Això és tot?
Amabilitat i compassió. Què hi ha més valuós que ser compassiu?
En què consisteix això?
Fica’t a les sabates de l’altre i camina dos quilòmetres. Entén els seus motius.
Molt útil per a novel·lar.
Ho és per a mi. No sé per als altres. Entendre què li passa a un tercer i donar-li veu... Sent infermera he après això.
La meva admiració, senyora infermera.
És bonic ajudar pacients d’un centre psiquiàtric.
Què hi ha après?
A entendre a tothom! Que tot té més d’una cara. A no jutjar. Tracto amb persones reals.
La noia amb 39 graus de febre que obre la seva novel·la és real?
La febre és real. La noia soc jo. I la febre és molt literària, sense superar 39 graus.
Molt literària per què?
Obre la teva ment al desvari, l’amplia a una realitat sense límits precisos, exòtica.
Com arriba la literatura a la seva vida?
El meu pare era periodista i la meva mare era professora: hi havia llibres per casa. I jo llegia i jugava a futbol.
A futbol?
Que les nenes juguin a donar puntades de peu a la pilota és usual al meu país.
Va poder arribar a futbolista?
M’estimava més comentar els llibres que compartíem i llegíem un grup d’amics.
Quin llibre la va estimular de joveneta?
Per arrencar a llegir, Hemingway és molt recomanable per a qualsevol jove, per la seva senzillesa i eficàcia narrativa.
Quina novel·la l’ha marcat més?
El Palau de la Lluna de Paul Auster és important per a mi per la seva alta precisió emocional i la seva lleugeresa. A Nova York miro molt la finestra d’aquell pis...
Fetitxisme?
Sí, turisme literari. Em suggestiono i veig en aquella finestra una ombra que passa....
Escenaris de la ficció o la memòria?
Tot és ficció, al cap. Si alguna cosa hi està ben explicada és perquè està ben ficcionat i és veritable alhora.
Veritable o real?
El realment real s’acosta més a l’avorrit que el fabulosament veritable.
Hem d’obligar-nos a ficcionar?
Als llibres, sens dubte. Però fora hi ha els meus pacients, que són molt reals i estan allunyats de la salut.
Salut mental, diu Oliver Sacks, és saber relatar-te a tu mateix.
Tot el que escriu s’escriu, s’explica: jo m’ explico com a noia d’uns vint anys a l’ Estocolm dels anys noranta.
Com van ser els noranta a Estocolm?
Última estació del món analògic abans d’entrar al digital. Si et citaves amb un amic i no arribava, llavors no podies enviar-li avisos o trucades al mòbil.
Un món aleshores més encantador i avui molt més pràctic.
Avui no hi ha manera d’amagar-se, sempre et troben.
Enyora aquell Estocolm?
Enyoro aquella sensació de llibertat, havia caigut el teló d’acer i el món s’obria i s’esponjava, a tots ens semblava que ja no hi tornaria a haver més guerres, que s’imposava la felicitat global...
S’ha acabat aquell ideal?
Soc optimista, avui a Estocolm és tot més obert, modern, europeu, relaxat, més fàcil per al queer , per exemple...
I ara ve el però ?
Per als joves era més simple trobar feines als noranta que avui, que els costa molt més de mantenir-se.
Què més ha canviat?
Abans allà la gent s’emborratxava només els caps de setmana, i ara es consumeix alcohol entre setmana, també.
Ha canviat molt, vostè?
Era tan ingènua llavors... Avui veig que hi ha guerra i canvi climàtic... I em sembla insòlit haver estat tan càndida.
Ha tingut mestres destacables?
Qualsevol persona ho és si t’hi atures a conversar i a escoltar amb atenció. Hi brolla la màgia: em va passar fa uns dies a la cua d’un restaurant de menjar indi.
I tot això acabarà plasmat en alguna pàgina... Triï’n una del seu llibre.
Més que una pàgina, una frase, la que tanca la novel·la: l’hi diu un personatge a un altre durant una visita junts al cementiri...
Què li diu?
“Aviat serà massa tard. Per això hem d’esforçar-nos per esprémer la vida al màxim”.