Poques vegades passa que el quadre estrella, el que ocupa el lloc més destacat i rellevant, no pertany a l’autor de l’exposició.
Això és el que passa a l’exposició que el Metropolitan Museum de Nova York dedica a Juan de Pareja, home negre que va ser esclau de Diego Velázquez abans de ser artista lliure.
Realment, Juan de Pareja, que va néixer a Antequera el 1608, va aconseguir fama a partir del 1650, quan l’autor de Las meninas va revelar a Roma el retrat que li havia dedicat.
La iniciativa mostra que l’edat d’or espanyola va comptar amb molts esclaus al servei dels artistes
Aquest quadre va arribar al Met el 1971 per 5,5 milions de dòlars, entre titulars de benvinguda. El retratat va causar admiració pel traç magistral del mestre espanyol. Però, com diu el comissari David Pullins, “hi havia moltes qüestions que eren ben presents i no ens preguntàvem”.
Aquestes qüestions són a la mateixa cara del pintor que dona nom a aquesta exposició, Juan de Pareja, pintor afrohispà , la més gran que s’ha dedicat a aquest creatiu al gran temple de la Cinquena Avinguda de Manhattan i que es podrà veure a partir del 3 d’abril.
Hi ha més coses que pintures penjades a les parets o escultures i llibres exhibits. Aquesta tasca suposa posar a disposició del gran públic que l’esclavitud existia molt abans del pecat original dels Estats Units.
"Als Estats Units vam saber de Colom el 1492"
“El que no ens van ensenyar és que Isabel i Ferran ( els Reis Catòlics) van permetre l’esclavitud entorn del 1501, de manera que la història de l’esclavitud al nou món va començar a principis del segle XVI”, remarca Vanessa Valdés K. Valdés, cocomissària de la mostra.
“Durant l’època de Juan de Pareja, Espanya ja havia tingut 200 anys d’esclavitud, no només a les colònies, sinó al seu mateix territori”, precisa.
El desplegament remarca que aquesta exposició examina com artesans esclavitzats i una societat multiracial estan inextricablement vinculats amb l’art i el material cultural de l’ edat d’ or d’ Espanya.
Entre unes 40 pintures, escultures, arts decoratives i altres objectes, la mostra només recull cinc dels quadres que va pintar Juan de Pareja, el més rellevant, La vocació de Sant Mateu (cedit pel Prado), en què s’autoretrata.
“Juan de Pareja és el cas més documentat, però n’hi ha molts més”
Les seves pintures estan envoltades per d’altres de Velázquez, Francisco de Zurbarán o Bartolomé Esteban Murillo, quadres en què se certifica la ubiqüitat dels treballadors esclavitzats.
Pullins va remarcar que molts artesans o artistes que treballaven amb la plata, la fusta o els policromats tenien esclaus al seu servei. Murillo en va tenir molts, se’ls venien entre els artistes. No només era un avantatge econòmic, sinó que amb el Nou Món no donaven l’abast i necessitaven mà d’obra per atendre la demanda.
Aquest pintor negre va estar dues dècades al servei del mestre. A la sala central de l’exposició es contraposa el famós retrat del protagonista a la que Velázquez va fer també del papa Innocenci X. Al mig hi ha un document arribat des de l’Arxiu de Roma. Va ser en aquesta ciutat on es va signar la carta en què el propietari va donar la llibertat a Juan de Pareja. Tot i això, li va imposar quatre anys d’espera per demostrar bona conducta.