El canceller d’ Alemanya, Olaf Scholz, va defensar ahir la rendibilitat de mDeutsche Bank ( DB) després que les accions de l’entitat registressin la seva caiguda més gran en tres anys, arrossegades per la inquietud general respecte del sector bancari europeu de les últimes setmanes. “Deutsche Bank ha modernitzat i reorganitzat fonamentalment el seu model de negoci i és un banc molt rendible; no hi ha cap raó per preocupar-se”, va assegurar Scholz en roda de premsa a Brussel·les.
La caiguda dels títols del DB de fins a un 14% en algun moment de la jornada a la Borsa de Frankfurt –la baixada més gran des del març del 2020, a l’inici de la pandèmia del coronavirus– va tenir lloc després que l’entitat anunciés un pla de recompra de deute, una mesura que usualment es considera un senyal de fortalesa. El pla preveu redimir 1.500 milions de dòlars de deute subordinat el 24 de maig, abans del seu venciment el 2028, i es va anunciar el primer dia en què el banc tenia dret a notificar-ho amb “totes les aprovacions reglamentàries requerides”, va assenyalar l’entitat, que va precisar que reemborsarà els bons al cent per cent del seu valor nominal “amb els interessos meritats fins a la data d’amortització”.
DB va emprendre una cura el 2018 després d’anys de banca especulativa
Però l’anunci, en comptes de reforçar la confiança, va desencadenar dubtes sobre el banc alemany, que van provocar un profund impacte en borsa del sector bancari europeu, ja que l’ansietat actual més gran en els mercats ha fet que els inversors percebessin la decisió delDeutsche Bank com un senyal de debilitat. En conseqüència, Commerzbank també va viure una jornada turbulenta, amb una caiguda de fins a un 9,3% ahir al matí.
La patacada a Deutsche Bank es va registrar en plena fase de tranquil·litat del banc després d’anys d’encadenar crisis i problemes, saldats amb un pla de reestructuració de quatre anys que va suposar la retallada de milers de llocs de treball i l’abandonament de gran part del seu negoci de banca d’inversions.
Banc líder a Alemanya, l’any passat va ser el vuitè d’Europa en actius, amb 1,32 bilions d’euros, segons el rànquing de S&P Global Market Intelligence. Deutsche Bank, amb seu a Frankfurt, ocupa 85.000 persones (dades del 2022), de les quals més de la meitat treballen fora d’ Alemanya.
El seu director executiu, Christian Sewing, que va assumir el càrrec el 2018, fins i tot va explorar una fusió amb el seu rival alemany Commerzbank el 2019 a instàncies del Govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates de la llavors cancellera Angela Merkel, però finalment va decidir no fer-ho. El 2022 Deutsche Bank va registrar el seu millor benefici en quinze anys, més del doble en comparació amb el 2021.
Enrere quedava l’etapa més caòtica de l’entitat, resultat del gir a inicis dels anys noranta en què, volent competir amb els grans bancs d’inversió dels Estats Units, es va embarcar en diferents adquisicions i es va apuntar a una cultura bancària més especulativa. Així, en les dècades de 2000-2010 es va trobar en un marasme de litigis i demandes per pràctiques il·legals, blanqueig de diner i manipulació de tarifes que li van procurar condemnes judicials i multes abundants. La més notòria va ser la del 2017, que el va obligar a abonar 7.200 milions de dòlars als EUA per concloure demandes sobre el rol del banc en la crisi de les subprime del 2007.
Deutsche Bank va fer la seva cura en dos trams: el 2018 –data del nomenament de Sewing– va anunciar una retallada de 7.000 llocs de treball i una reducció d’activitat en la divisió de mercat de capitals; i el 2019 va notificar 18.000 acomiadaments i l’adeu al negoci d’accions a tercers. El mandat de Sewing, renovat de manera anticipada el 2021, continua fins al 2026.
Olaf Scholz, que en aquells anys va observar de prop l’evolució de Deutsche Bank com a ministre de Finances al govern de Merkel, va afirmar ahir que “des de fa anys hem pres les decisions correctes per estabilitzar els bancs a Europa”, i que, en línies generals, “el sistema bancari europeu és robust i estable i tenim les estructures de supervisió necessàries”.