Si l’assassinat de John Kennedy continua sent un misteri i donant lloc a tota mena de teories de la conspiració seixanta anys després, el mateix passa amb el de Michael Collins, possiblement l’home més important de la història de la República d’Irlanda, quan s’ha complert més d’un segle des que va ser abatut d’un tret al cap disparat des de 150 metres amb un rifle, al capvespre d’un dia d’estiu, en una petita carretera comarcal del comtat de Cork (sud-oest d’Irlanda). No se sap qui ho va fer, ni tampoc el perquè.
Una investigació amb motiu del centenari del crim més famós de la història de la República no ha servit per resoldre res. Collins era el líder de l’IRA original, comandant en cap del seu exèrcit i ministre de Finances del govern, i poc abans havia firmat amb el govern britànic un tractat que establia la independència de facto del país, però a canvi que els sis comtats de l’Ulster es convertissin en un feu unionista i protestant sota la sobirania de Londres. Un compromís que molts no van acceptar i va desembocar en la guerra civil.
La mort de l’home clau de la història d’Irlanda es va tancar sense ni tan sols un certificat de defunció
Ja feia un any que hi havia guerra quan el 22 d’agost del 1922 Collins, protegit per un seguici de seguretat de quaranta persones, va organitzar un petit viatge d’un parell d’hores per una zona del comtat de Cork que controlaven les forces oposades al tractat, amb Eamon de Valera al capdavant. Prop d’una petita vila anomenada Béal na Bláth, la comitiva va ser objecte d’una emboscada i tots els integrants es van escudar on van poder. Tots, amb l’excepció del seu líder, que, en actitud desafiadora, per arrogància o impulsivitat (era un home jove de 31 anys), es va exposar a les bales corrent per la carretera. Una de les quals el va tocar per damunt de l’orella i li va ocasionar la mort.
Diu la llegenda que les últimes paraules van ser: “Perdoneu-los i enterreu-me a Glasnevin (un cementiri històric de Dublín) al costat dels companys”. Però el que sí que ha determinat la nova investigació, després de l’enèsima exhumació del cadàver, l’examen de la gorra que li cobria el cap i l’aplicació de les últimes tècniques forenses, és que és gairebé segur que no va tenir temps d’acomiadar-se de ningú i va caure fulminat de manera instantània.
Qui va matar Michael Collins i per ordre de qui?
El principal sospitós és un antic integrant de l’IRA anomenat Denis Sonny O'Neill, amb fama de gran punteria, que va lluitar amb l’exèrcit britànic a la Primera Guerra Mundial i després es va passar a les forces antitractat. Però documents trobats als arxius anglesos i alemanys de l’època indiquen que va sortir de les trinxeres amb una incapacitat d’un 40% al braç de dret (era dretà), cosa que planteja seriosos dubtes sobre la seva identitat com a franctirador.
Pel que fa a la responsabilitat final, la teoria més generalitzada és que va correspondre a Eamon de Valera, líder de les forces rivals a les seves a la guerra civil, i que després es convertiria en president de la República i pare de la pàtria. Una alternativa és que fos una conspiració orquestrada pels serveis d’intel·ligència del Regne Unit. I també hi ha qui creu que es va tractar d’una espècie de cop d’Estat intern, i que l’assassinat va ser perpetrat per un membre de la seva pròpia comitiva per treure-se’l del mig. D’altres opinen que va ser un accident, una bala perduda que va rebotar i va acabar al seu cap.
En qualsevol cas, és fins a cert punt increïble que la mort d’un home tan significat en la història de la nació es tanqués amb tants interrogants oberts i sense ni tan sols un certificat de defunció. Tot el que està relacionat amb la guerra civil irlandesa continua envoltat més d’un segle després d’un vel de silenci, amb molts dels traumes internalitzats, i potser aquesta n’és l’explicació.
Lee tambiénLa vida a la fi del món
Què feia Collins en territori enemic aquell capvespre del 22 d’agost? D’una banda necessitava demostrar que el seu exèrcit i el seu govern controlaven tot el territori nacional (cosa que no era certa), i de l’altra s’especula que va anar-hi a negociar una possible treva amb el seu rival De Valera. En qualsevol cas, l’expedició va acabar de la més tràgica de les maneres, i la seva mort va canviar el curs del país. Un monument quasi amagat a la vora de la carretera, a prop de Béal na Bláth, commemora el lloc on es va escriure la història. Una història de la qual encara se sap molt poc.