La llegenda era certa. La profecia s’ha complert. Quan Erling Braut Håland es va presentar en societat molts van vaticinar que batria rècords en el futbol, que destrossaria tots els registres per la seva voracitat realitzadora. El davanter noruec va donar la raó als que li van augurar una carrera esplendorosa. El 9 del City es va emportar tota la glòria de la classificació de l’equip de Guardiola per als quarts de final de la Champions. Si el teu davanter marca cinc gols i fa història en la competició és pràcticament segur avançar a la següent ronda. Tan explosiva va ser l’actuació de Håland que van sobrar 28 minuts al partit i a l’eliminatòria. Perquè passada l’hora, el tècnic de Santpedor es va permetre el luxe de retirar-lo del camp després de la seva exhibició.
Era com veure Ronaldo Nazário, un fenomen. Va ser com ser davant de Gerd Müller, un bombarder d’oportunisme. Va actuar com a rematador letal com ho va ser Hugo Sánchez, tot a un toc. De vegades és elegant i veloç com Van Basten. D’altres és poderós i implacable com Ibrahimovic. La major part del temps és un Terminator, amb un instint per fer caure porters i destrossar xarxes.
Håland es va posar a l’altura de Messi i Luiz Adriano, els únics que havien firmat un repòquer a la màxima competició continental. L’argentí ho va fer amb el Barcelona contra el Leverkusen en un 7-1 el 2012 (també a la tornada de vuitens), el brasiler del Xakhtar els va fer al BATE en la fase de grups (0-7). El Leipzig passa a ser la nova víctima il·lustre del grup (7-0).
Ja és el futbolista més jove d’arribar a 33 gols a la Champions i el que menys partits ha necessitat
Van ser cinc gols però podien haver estat fins i tot més. Perquè la primera ocasió va ser seva en una passada llarga d’ Aké en què va posar la punta de la bota i Blaswich va evitar l’1-0. No sabia el porter alemany què se li acostava. Håland va transformar de penal el primer, va marcar de retruc el tercer, gairebé sense voler, sense saber si el gol era seu o de Rúben Dias, va afusellar amb l’esquerra en el quart i va empènyer a la xarxa en el cinquè amb la dreta per desfer un esvalot.
Però cap gol no el defineix millor que el segon. Va esprintar com un possés per pressionar el porter i el va obligar a jugar llarg. Akanji va recuperar la pilota i de primeres la va tornar a la zona de perill. El noruec la va baixar amb el cap per deixar-se-la de cara a De Bruyne. El belga es va treure un cacau al travesser però Håland va aparèixer com una exhalació per recollir el rebuig amb la testa i marcar. Tres esforços bestials que va fer amb una facilitat sorprenent.
Hi havia qui pensava que estava travessant una davallada de forma perquè al febrer només havia celebrat dos gols. Pobres ànimes de càntir. Håland sempre està preparat, a l’aguait. Va celebrar els cinc gols saludant amb la mà oberta, amb el somriure d’aquell nen entremaliat que encara no controla el seu poder. Però mentre l’acaba de polir ja és el futbolista més jove en arribar a 30 gols en la Champions –de fet, ja són 33– i el que menys partits ha necessitat per assolir-los, tot just 25.
A Porto, l’ Inter sí que va poder defensar l’1-0 de l’anada amb un gran exercici defensiu.