Soc dels que viatgen amb el nas, vull dir que m’agrada reconèixer les ciutats per les seves olors. L’olor dels croissants de mantega dels forns de París, dels cafès ristretto de Roma, de les cerveseries de Berlín o de l’herba acabada de tallar dels parcs de Londres em produeixen una íntima sensació de confort. La dissenyadora Kate McLean va cartografiar les aromes de 14 capitals del món (es va oblidar de les espanyoles) i va descobrir que Amsterdam feia olor de gofra i areng més que de marihuana, que els capvespres de Singapur estan perfumats de gessamí i frangipani i que el sud de Nova York fa pudor de peix sec i oli de motor.
Cap lloc no fa olor d’una sola cosa i dins d’una mateixa urbs hi ha mil aromes diferents, però de les ciutats ens queda una percepció olfactiva en la memòria. Per això s’agraeix que, al Mobile, l’empresa de perfumeria Puig hagi replicat les imatges d’una pantalla que recrea llocs emblemàtics de Barcelona amb fragàncies. I la Rambla fa olor de roses, el Camp Nou de gespa, el carrer Petritxol de xocolata, Santa Maria del Mar d’encens i la Barceloneta de brisa marina. El passeig del nostre avatar per la ciutat resulta reconfortant.
Al Mobile, una pantalla ens trasllada a les aromes de Barcelona (no a totes)
Una altra cosa és la realitat, que sens dubte és molt més complexa. I com que amb la sequera no es passa la mànega, aquells mateixos escenaris queden contaminats per refregits, vomitades, orins i coses pitjors. Segons el Baròmetre Municipal, la brutícia és la principal preocupació dels barcelonins. Avui no seria una bona idea fer una fragància que portés per nom Essence of Barcelona.
En la postguerra, la ciutat feia olor de mitjó suat, segons una definició precisa de Manuel Vázquez Montalbán. I certament els Puig van contribuir a millorar l’aroma de la ciutat gràcies a la colònia Lavanda Puig, que va marcar la infantesa dels boomers. Fèiem olor de net, que és del que es tractava en uns moments en què el personal es dutxava poc.
Tant de bo la ciutat fes l’olor d’aquesta experiència virtual del Mobile. Jo crec que hauria de ser un dels objectius del nou Consistori, encara que comporti ser implacable amb tants llardosos que la degraden. Sense importar que amb això també faci olor de tinta per tanta multa que s’expediria.
Lee también
