Per a desesperació de la seva afició, de vegades el City de Guardiola juga a futbol com cap altre equip anglès.
El City prova d’apropiar-se de la pilota. La manipula i l’amaga, i el seu joc, com el pausat plugim britànic, pretén anar calant sobre qui se li posi davant, en aquest cas un Leipzig tímid i espantadís a la primera meitat que no ha aconseguit mai grans coses a Europa, veurem què passa aquest curs.
Tan profund és l’armari del multimilionari City que aspira a progressar fins i tot sense De Bruyne i Laporte, dues absències que, vist això, van acabar tornant-se essencials. Bernardo Silva va retrocedir uns passos per ajudar en la construcció des de darrere. En els primers tres quarts d’hora, Ruben Dias, en l’eix de la defensa, no va tenir excessives crisis.
Contemporització
A vegades, el toqueteo era provocador: Walker i Akanji se la passaven i es miraven. A Grealish també li agraden aquestes coses. A Haland li desesperen
El Leipzig no va aparèixer fins al segon temps, quan ja es veia amb l’aigua fins al coll.
Abans, el primer període, els alemanys havien anat mantenint el tipus, més o menys, fins al caire de la mitja hora.
Fins aleshores, el City havia cuinat l’arròs basmati. Si calia toquejar i toquejar, es toquejava. De vegades, el toc era provocador: Walker i Akanji se la passaven i es miraven, i no avançaven. A Grealish també li agraden aquestes coses.
El City va tocar i va tocar en el primer període, i el Leipzig va voler imitar-lo quan va poder, però això no li surt, i per això els alemanys es van fer un embolic. Un error defensiu a la sortida de la pilota va provocar l’escomesa del City: es van combinar Grealish, Gündogan i Mahrez i l’últim va obrir el marcador (27).
En realitat, poc més va fer el City
Håland només va rebre una pilota en condicions, només una en tot el partit, ja al minut 67, però tan aviat com va arrencar, va obrir un metre a Gvardiol.
L’atac del búfal va durar unes dècimes de segon.
Després, Håland es va apagar.
Tan poc arsenal ofensiu va ser insuficient per espantar el Leipzig. Lluny d’espantar-se, els alemanys es van animar. Ja feia una estona que rondava el marc d’Ederson, i el porter brasiler va estar desafortunat tres minuts més tard: es va adormir a la sortida i es va empassar la rematada de Gvardiol.
De sobte, el City es va trobar on no volia ser: amb la pilota dividida, contra un rival crescut i amb Håland desconnectat. Nkunku i Timo Werner es van entendre al carril esquerre i van buscar les pessigolles al City. Clarament espantats, els anglesos van tancar el partit tal com l’havien començat: provant de toquejar.
Si hagués estat handbol, els haurien marcat passiu.